El periodista Albert Om fa tres dècades que viu a Barcelona, però quan parla de casa seva no pensa únicament en la capital catalana. El presentador manté un vincle molt especial amb Taradell, a Osona, on va néixer, i amb Sant Antoni de Calonge, un indret on estiueja des que tenia deu anys. Per a ell, aquests tres llocs formen part d’una mateixa idea de llar.
Om ho ha explicat arran del nou projecte de TV3, TRames, un pòdcast dedicat a la literatura que dedica el primer episodi precisament al concepte de casa. Durant la promoció del programa, el comunicador reflexiona sobre els seus orígens i sobre la relació que manté amb Barcelona, ciutat on es va instal·lar fa aproximadament trenta anys.
Tot i haver fet carrera a la capital, Om reconeix que sempre ha tingut la sensació que algun dia podria tornar a Osona. Va arribar a Barcelona coincidint amb els seus primers grans èxits televisius, especialment amb Malalts de tele, l’any 1997, i des d’aleshores ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria professional vinculada a TV3.
La seva relació amb les cases, però, també està estretament relacionada amb un dels programes que més el va popularitzar: El convidat. Durant cinc temporades, Om va entrar a les llars de nombrosos personatges coneguts i va convertir l’espai domèstic en un element fonamental de les entrevistes. El programa permetia descobrir una faceta més personal dels convidats i, alhora, satisfer la curiositat dels espectadors per veure com vivien.
Una de les emissions més recordades és la que va protagonitzar Ferran Adrià l’any 2012. En aquella ocasió, el cuiner no va obrir les portes de casa seva, sinó que va acceptar passar uns dies a casa d’Albert Om, en una zona pròxima a Gràcia.
Les imatges permetien descobrir un habitatge singular: un dúplex situat en una planta baixa, amb aparcament propi, accés directe des del carrer i, sobretot, un jardí privat abundant en vegetació. L’espai exterior, amb arbres, plantes i zones empedrades, convertia la casa en una mena d’oasi urbà.
La visita d’Adrià també va deixar moments divertits, especialment pel contrast entre la presència d’un dels cuiners més reconeguts del món i la cuina domèstica d’Om. Aquell episodi continua sent un dels exemples més curiosos de l’esperit d’El convidat i de la capacitat del programa per mostrar la intimitat dels seus protagonistes.
