La setmana passada, en Nico Roselló va ser el nostre elegit per publicar una foto seva pels carrers de Barcelona sota l’etiqueta #latorredebcn i, aprofitant l’ocasió, vam fer-li una entrevista. En Nico té un restaurant a Sant Joan d’Espí, i dedica el seu temps als seus dos grans amors: per una banda, a la cuina – professionalment -, i per l’altra, a la fotografia. L’amor per a aquesta última li ve des de ja farà uns quants anys i, sobretot, li serveix per immortalitzar moments màgics i escenes úniques dels carrers de Barcelona.
Quedem amb en Nico al seu restaurant U-Nico Restaurante Vinoteca a Sant Joan d’Espí. És un local petit però acollidor, obert per les tardes i vespres de tots els dies de la setmana exceptuant diumenge. Anem a primera hora de la tarda, i en Nico ens està esperant amb la persiana encara mig abaixada, per tal de què puguem parlar tranquil·lament, interromputs únicament pel telèfon cada cop que algú vol fer una reserva.
Contingut
Les fotografies d’en Nico
Ràpidament, destaquen a les parets les impactants fotografies que en Nico fa de diferents escenes als carrers de Barcelona. En Nico és un home pausat i tranquil, i es veu que gaudeix parlant de les seves dues grans passions. Li preguntem per la fotografia. Ell ens aclareix que el que més li agrada és la fotografia de carrer o street photography, perquè li permet immortalitzar escenes.
El restaurant li serveix per exposar algunes de les seves fotografies i, realment, vesteixen molt bé les parets. Tenen un to de misteri i d’elegància que aporta un poder diferent a l’hora de decorar el restaurant. D’alguna manera, les fotografies aconsegueixen traslladar la intimitat i els moments únics de les seves escenes al restaurant.
Per altra banda, en Nico té una pàgina web per a les seves fotografies, i un compte d’Instagram amb gairebé 30.000 seguidors on exposar la seva feina.
Escenes de Barcelona en blanc i negre
En Nico sempre fotografia per carrers del Raval, el Gòtic o el Born de Barcelona, i és capaç de passar-se diverses hores en un mateix punt esperant el moment i l’escena idonis per fotografiar. Ja es coneix a la perfecció aquests carrers, la gent que hi viu, els moments en què el sol s’escola entre els edificis i projecta les ombres i els reflexos que de tanta personalitat doten a les seves fotografies.
Però, per què escull el blanc i negre a l’hora d’editar-les? Riu davant la pregunta, tot i que sap la resposta a la perfecció. Té més a veure amb la psicologia de les imatges i del fotògraf, diu. En un principi, en Nico editava les seves fotos en color però, a poc a poc, es va anar adonant que eren imatges fosques. Amb el blanc i negre, aconsegueix directament aquest propòsit. Amb això, en Nico ens parla sobre la importància de la figura del fotògraf o d’allò que se’ns transmet amb una imatge, perquè una mateixa escena podria mostrar-se de maneres diferents depenent de la persona que cliqués el botó de la càmera.
Per tant, la realitat seria subjectiva i reflectiria el jo de cada persona que l’enfrontés. En Nico veu el món a través dels seus ulls, i ens el mostra amb les seves imatges. La senzillesa del blanc i negre aconsegueix portar-nos instants de misteri i un món ple de preguntes sense resposta.
