L’obesitat és una malaltia crònica que es defineix com un increment exagerat en el pes. És cert que la base fonamental per a l’equilibri en el pes és una alimentació adequada acompanyada d’activitat física. Moure’s més i menjar menys és el que molts professionals de la salut recomanen.
La veritat és que en moltes ocasions hi ha factors externs que determinen o alteren aquest equilibri, i l’ajuda amb medicaments per a l’obesitat porta efectes beneficiosos que poden potenciar la pèrdua de pes.
Contingut
La importància de buscar orientació mèdica
És important buscar orientació mèdica per a saber si ets candidat o no a rebre tractament farmacològic. Són poques les alternatives farmacològiques que es troben disponibles per al pacient amb obesitat. Aquests medicaments tenen un mecanisme d’acció específic i no totes les persones amb obesitat són candidates a rebre’ls, ja que existeixen contraindicacions i complicacions que han de ser alertades i ateses pel metge.
Medicaments autoritzats a Espanya
L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) actualment autoritza 5 fàrmacs per al tractament en obesitat, la majoria amb indicació en pacient amb IMC > 30 qg/m² o a partir d’IMC > 27 qg/m² amb comorbiditats. Els medicaments autoritzats a Espanya per al maneig de l’obesitat són:
Orlistat
Orlistat té com a mecanisme d’acció inhibir la lipasa pancreàtica, l’enzim que s’encarrega de desdoblegar els greixos perquè es puguin absorbir, i inhibeix l’absorció dels greixos en un 30%. Al no rebre aquest percentatge de greix, l’organisme comença a usar el greix de reserva, la qual cosa comporta a una pèrdua de pes. Els efectes adversos més freqüents estan relacionats a símptomes sobre el tracte gastrointestinal com a diarrea, flatulències, distensió abdominal entre altres. Està contraindicat en l’embaràs i en patologies relacionades a l’aparell digestiu. La seva administració és via oral i la prescripció s’individualitza amb cada pacient.
Liraglutida
Liraglutida és un anàleg de GLP1. Els GLP1 s’alliberen en resposta a la ingesta d’aliments, tenen receptors en l’hipotàlem i en l’intestí, on augmenten la sensació de sacietat. Aquests anàlegs regulen l’homeòstasi de la glucosa, estimulant la secreció d’insulina, ajudant així a perdre pes. Dins dels efectes adversos s’inclouen: nàusees, dolor abdominal, restrenyiment o diarrea. Està contraindicat en pacients amb càncer de tiroide, NEM tipus 2, pancreatitis, embaràs i lactància. A causa de la falta d’estudis de seguretat en majors de 75 anys, no s’aconsella la seva utilització en aquest grup poblacional. La seva administració és a través d’una injecció subcutània diària i s’ha d’usar sota prescripció mèdica.
Semaglutida
Semaglutida és un altre anàleg de GLP1 que va ser aprovat inicialment per al tractament de pacients amb diabetis tipus 2 i obesitat, i aquest any 2024 va ser autoritzat per a ser usat en pacients només amb obesitat. Els seus efectes terapèutics són similars als de la Liraglutida, ja que tenen el mateix mecanisme d’acció, igual que els seus efectes adversos. La diferència fonamental entre tots dos fàrmacs és que Semaglutida és d’aplicació setmanal.
Tirzepatida
Un altre medicament que arriba a formar part de les opcions terapèutiques per a pèrdua de pes a partir de juliol d’enguany és la Tirzepatida, que té una acció dual: agonista dels receptors GIP i anàleg de GLP1, que permet un adequat ús de la insulina pels teixits perifèrics. Disminueix la velocitat del buidatge gàstric i augmenta la sensació de sacietat per un període prolongat de temps. Els efectes adversos d’aquest medicament són en gran part digestius: poden causar nàusees, vòmits, restrenyiment o diarrea.
Futur del tractament farmacològic
Existeixen línies de recerca amb altres medicaments que estaran disponibles en un futur pròxim. Això ampliés les opcions terapèutiques per a aquesta malaltia, encara que en l’actualitat hem de treballar amb les opcions que tenim disponibles en aquest moment.
Limitacions actuals a Espanya
Actualment a Espanya aquests medicaments no estan coberts per la seguretat social i només es poden indicar els anàlegs de GLP1 en pacients amb diabetis i obesitat. En els casos sense diabetis, els tractaments han de ser finançats pels mateixos pacients pel fet que l’obesitat no és considerada encara com a malaltia crònica davant l’organisme sanitari. L’opció de l’administració de salut pública per a aquests pacients és la cirurgia bariàtrica, indicada només per a aquells que presentin un IMC > 40 kg/m².
La importància del seguiment i l’estil de vida
No existeix una fórmula miraculosa quan parlem de perdre pes. Podem usar alternatives que ens permetin acompanyar al pacient amb obesitat durant el procés d’aprimar, amb la finalitat de conscienciar que no sols és baixar de pes i fer una dieta amb límit de temps sinó aprendre a distribuir quantitats, combinar adequadament els aliments i realitzar activitat física constant, i assumir aquests canvis com a nou estil de vida.
El tractament mèdic és una aportació més en la lluita contra l’obesitat. No totes les persones són potencials candidates a rebre aquests medicaments i és per això la importància d’avaluar amb un especialista que determini la millor estratègia per a baixar de pes.
Dra. Leoniana Bustillos de Grimaldo
Unitat d’Obesitat-Servei d’Endocrinologia i Nutrició
Departament de Metabolisme, Nutrició i Obesitat
Clínica ServiDigest de Barcelona
Balmes, 334
08006 Barcelona 93 415 34 64 93 545 09 90
