La plaça de Mossèn Jacint Verdaguer (monument a Jacint Verdaguer), es troba en el districte de l’Eixample, a Barcelona (Espanya). Està situada en la intersecció entre l’avinguda Diagonal, el passeig de Sant Joan i el carrer de Mallorca.
Realitzat entre 1914 i 1924, va ser obra de l’escultor Joan Borrell i Nicolau, en conjunció amb l’arquitecte Josep Maria Pericas.
Està dedicat al sacerdot i poeta Jacint Verdaguer, un dels principals escriptors en llengua catalana i renovador de les lletres catalanes després d’una llarga etapa de decadència. El monument està considerat com Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural català.
Contingut
Història
La idea era crear un monument al poeta, després de la seva mort en 1902, en 1913, es va realitzar un concurs que va guanyar l’escultor Joan Borrell i Nicolau, en conjunt amb l’arquitecte Josep Maria Pericas.
Borrell es va encarregar de la figura del poeta i les de la balustrada, mentre que els germans Miquel i Llucià Oslé, finalistes del concurs, es van encarregar dels relleus de la base.
El lloc triat per al seu emplaçament va ser la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, en la confluència entre l’Avinguda Diagonal i el Passeig de Sant Joan, on es va col·locar la primera pedra el 29 de maig de 1914. L’execució del monument es va retardar deu anys, i finalment va ser inaugurat el 14 de maig de 1924 pel rei Alfons XIII i el dictador Miguel Primo de Rivera, amb l’assistència de l’alcalde de Barcelona, Fernando Álvarez de la Campa, i un nebot del poeta, Jacint Llusà i Verdaguer.
La inauguració va ser polèmica a causa de la proscripció de la llengua catalana que en aquella època mantenia la dictadura de Primo.
