Alguns punts de Barcelona com per exemple Collserola, Vall d’Hebrón, Sarrià – Sant Gervasi… Tenen més que assimilitat que moltes nits tenen uns veïns peculiars, que baixen als seus carrers per mirar de trobar alguna cosa per menjar.
Contingut
Visitants habituals
Aquests veïns són els porcs senglars, que acostumen a baixar en grups (normalment la mare amb les seves cries), i rebusquen per les escombraries qualsevol aliment que puguin trobar. Els animals, que ja estan acostumats a baixar en les hores nocturnes, no suposen ser un gran perill pels ciutadans si no se’ls moltesta. Ara bé, no s’ha d’oblidar que no deixen de ser animals salvatges (de la familia del porc), i que poden suposar un perill depent de la situació en la que es vegi el mamífer, sobretot si es veu amenaçat.
L’ajuntament n’és conscient, però fins ara aquest problema segueix estant vigent, tot i que en les dates d’estiu és quan més acostumen a baixar. Els porcs senglars, són animals molt contundents, que poden atacar amb gran força als humans, especialment la mare si veu que les seves cries poden ser atacades (davant la possibilitat que algun veí es pugui apropar).
Animals salvatges
Però els perills que pot haver-hi no són només el comportament que puguin tenir aquests animals, sinó els accidents que poden causar. Com que acostument a estar a la ciutat a la nit, hi ha hagut alguns cops en els que els veïns anaven conduint amb el cotxe, i han col·lisionat amb algun senglar que estava a la carretera. És un perill de risc, ja que al ser un animal robust, pot provocar accidents (i de fet n’ha provocat algun) accidents seriosos.
Per altra banda hi ha un altre aspecte en el qual la principal responsabilitat es troba en nosaltres, i som els principals culpables. El cas és que, sembla que hi ha gent que no es conformen en tenir gats, gossos, peixos o hamsters, sinó que han decidit tenir com a animal de companyia a casa al vietnamita, un porc petit que un cop creix es converteix en un porcí normal i corrent.
Alimentar el problema
No cal dir que aquest animal no és un mamífer que estigui preparat ni tingui les característiques per viure en unes condicions domèstiques. Però el més greu, és que moltes persones, un cop han passat uns anys i el porc vietnamita ha crecut, decideixen abandar-lo ja sigui perquè el seu aspecte canvia, perquè suposa un esforç per cuidar-lo més gran o bé perquè embruta més la llar. Altres cops és simplement perquè s’escapen, però la majoria de vegades es deu a la primera.
Això ha provocat que un cop aquests animals s’abandonaven en la muntanya, aquests feien vida normal i en moltes ocasions es trobaven amb els porcs senglars, que resulten ser de dues races diferents. El problema és que, últimament s’han trobat molts porcins que presenten sintomes més que evidents que s’hagin encreuat el senglar i el vietnamita, cosa que suposa un problema per l’espècie i per l’aspecte dels veïns.
Lògicament és un perill pels propis animals i la seva raça ja que no es produiria de la mateixa manera. El cas és que això fa que sigui molt més difícil el control sobre aquests animals, ja que no es poden tenir vistos de la mateixa manera, ja que el número de porcins sembla que està augmentant de manera més o menys considerable.
Així doncs, veurem com se soluciona el problema que sembla estar any rere any, però més enllà del carinyo i apreci que ja els hi puguin tenir els veïns als senglars, cal tenir en compte de la perillositat que poden tenir, tot i que moltes vegades no en som del tot conscients.
