Marta Torné destaca a la televisió per una qualitat difícil d’explicar: una combinació de naturalitat, carisma i seguretat que la fan especialment atractiva davant de càmera. Tot i que en programes com Eufòria altres figures com Miki Núñez poden sobresortir en la conducció, Torné té una presència magnètica que funciona especialment bé quan pot improvisar i mostrar-se espontània. No necessita ser la més alta, ni la més eloqüent, ni la més estèticament destacada: el seu valor està en la seva autenticitat.
La seva trajectòria televisiva va començar gràcies a Jordi González, que la va impulsar en programes com Vitamina N i més tard la va portar a Telecinco. Després d’això, Madrid li va obrir les portes amb sèries com El internado i formats televisius diversos. Tot i la seva versatilitat, és en espais més lliures on realment brilla.
Recentment, en una conversa a la ràdio amb Ricard Ustrell, Torné va parlar sense filtres sobre l’amor i les relacions llargues. Ho feia des de la seva pròpia experiència: porta 16 anys amb el director Roger Gual, amb qui es va enamorar mentre treballaven junts en una obra de teatre a Barcelona. La seva relació té una particularitat poc habitual: no tenen fills, un factor que sovint actua com a element d’unió en altres parelles.
L'amor pot ser per sempre? En parlem amb @jordiGlez i @martatorne, que ens confessen les seves reflexions més íntimes #SantJordi3Cathttps://t.co/yxd7iZxaVN pic.twitter.com/GcBl0rMM6F
— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) April 23, 2026
Lluny de presentar una història idealitzada, Torné va explicar que la clau de la seva relació no és l’absència de conflictes, sinó la capacitat de travessar-los. Segons ella, les relacions llargues passen per etapes molt complicades, amb moments en què la convivència es torna difícil i fins i tot insuportable. Discussions constants, sensació de desconnexió i dubtes sobre el futur són part del procés.
Amb els seus 48 anys, defensa una visió madura de l’amor: l’enamorament inicial està massa idealitzat, mentre que la realitat implica canvis, adaptacions i crisis inevitables. En lloc de veure aquestes etapes com un fracàs, proposa entendre-les com una part natural del recorregut. En els moments més durs, assegura, cal resistir i no prendre decisions precipitades.
El seu missatge és clar: perquè una relació duri, cal acceptar que evolucionarà i que no sempre serà fàcil. Les persones canvien, les circumstàncies també, i la clau és saber adaptar-se a aquests moviments sense trencar el vincle a la primera dificultat.
Així, Torné es consolida no només com una figura televisiva, sinó també com una veu que aporta una mirada realista i honesta sobre l’amor de llarg recorregut: menys idealització i més resistència emocional.
