El Dia de la Mare, pot semblar una celebració moderna i força comercial, però en realitat té arrels molt més antigues, ja que la idea de retre homenatge a la maternitat i a les figures maternes ve de lluny, de cultures que ja entenien la importància simbòlica de la mare com a font de vida i protecció.
A l’antiga Grècia, per exemple, es feien festes en honor a Rea, la mare dels déus olímpics. Els romans, per la seva banda, celebraven la Hilària, dedicada a Cíbele, una altra figura maternal vinculada a la fertilitat. Eren celebracions plenes de rituals, ofrenes i festes populars, que feien valdre la idea de la mare com a origen de tot.
Més endavant, a l’Europa medieval i moderna, trobem una tradició que s’hi assembla: el Mothering Sunday a Anglaterra. Aquest dia, que coincidia amb el quart diumenge de Quaresma, la gent tornava a la seva “església mare” i, de retruc, aprofitava per visitar les seves famílies. Amb el temps, la jornada es va anar transformant en una ocasió per honorar les mares, sovint amb petits regals o gestos simbòlics.
El Dia de la Mare contemporani, però, té el seu origen als Estats Units a principis del segle XX. La figura clau és Anna Jarvis, que l’any 1908 va organitzar un acte per recordar la seva mare, una dona molt implicada en causes socials. Jarvis volia crear un dia per reconèixer el paper de les mares i el seu sacrifici, i la seva iniciativa va anar agafant força fins que, el 1914, el president Woodrow Wilson va declarar oficialment el segon diumenge de maig com a Dia de la Mare.
Curiosament, la mateixa Anna Jarvis va acabar criticant la deriva comercial de la celebració. Considerava que el sentit original d’honrar la mare amb gestos sincers s’havia perdut entre flors, targetes prefabricades i publicitat.
Avui dia, el Dia de la Mare se celebra en diferents dates segons el país. A Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, té lloc el primer diumenge de maig, mentre que en altres llocs es manté la data nord-americana o s’adapta a tradicions pròpies.
Sigui quin sigui el dia, el fons de la celebració es manté: reconèixer la importància de les mares en la nostra vida. I potser, més enllà dels regals, recuperar una mica aquell esperit inicial que buscava, simplement, dir “gràcies”.
