En el moment d’aquesta publicació s’acosta un dia molt especial, el Dia del Pare. En aquesta celebració, els fills acostumen a regalar algun detall el seu pare amb motiu d’agraïment per la seva tasca fraternal al llarg dels anys. Ara bé, encara que criar un fill o filla sigui tasca de dues persones, un pare i una mare, a vegades hi ha homes que per alguna raó s’han vist amb l’obligació de criar el seu fill o filla sense cap mena d’ajuda. Una tasca complicada sobretot quan s’apropa l’adolescència de l’infant, moment en el qual el pare solter ha d’estar preparat. En aquest article, La Torre de Barcelona ha recopilat tot un seguit de consells que sense cap mena de dubte, ajudaran al pare solter a afrontar el seu dia a dia. També, en la segona part, hem aconseguit fer una petita entrevista a un pare que viu aquesta situació. Qui millor que ell per explicar l’experiència? Comencem, no sense abans desitjar a tots els pares, solter o no, un feliç Dia del Pare.
Contingut
Consells pel dia a dia per a un pare solter
Ser un pare solter pot ser un desafiament, però al mateix temps, una experiència gratificant. Pots disminuir el teu estrès i ajudar al fet que el teu fill progressi si li demostres amor i respecte, li parles honestament i ets positiu. A continuació et mostrem alguns consells que hem recopilat.
Demostra l’afecte cap al teu fill: Recorda elogiar al teu fill. Brinda-li el teu suport i amor incondicionals. Reserva part del teu temps per a jugar, llegir o simplement asseure’t al costat del teu fill.
Estableix una rutina: L’organització, igual que els horaris regulars dels menjars i els moments de descans, ajuda al fet que el teu fill sàpiga què esperar.
Contracta una persona responsable per a la cura del teu fill: Si necessites que una persona s’encarregui de cuidar el teu fill de manera regular, cerca una persona idònia i capaç de brindar-li estimulació en un ambient segur. No depenguis d’un nen major perquè sigui l’únic mainader. Vés amb compte a l’hora de demanar-li a un nou amic o parella que cuidi al teu fill.
Estableix límits: Explica-li al teu fill quines són les regles de la casa i quines són les expectatives que tens, per exemple, que sigui respectuós, i fes-les complir. Treballa amb les altres persones que estiguin a càrrec de la cura del teu fill per a mantenir una disciplina coherent. Considera la possibilitat de reavaluar uns certs límits, com el temps que el teu fill passa enfront del televisor, quan demostri que pot assumir una major responsabilitat.
No et sentis culpable: No et culpis ni donguis al teu fill més del que necessita per a compensar el fet de ser un pare solter.
Cuida’t: Inclou l’activitat física dins de la teva rutina diària, mantingues una alimentació saludable i descansa bé. Organitza’t per a dedicar temps a les activitats que gaudeixes, només o amb amics. Dóna’t un “descans” en organitzar la cura del teu fill amb altres persones almenys algunes hores a la setmana.
Dóna’t suport en altres persones: Organitza un programa de transport compartit amb altres pares. Participa en un grup de suport per a pares solters o sol·licita serveis socials. Demana ajuda als teus éssers estimats, amics i veïns. Els grups religiosos poden ser de gran ajuda també.
Mantingues una actitud positiva: Està bé ser honest amb el teu fill si estàs travessant un moment complicat, però recorda-li que tot millora i sempre hi ha una solució. Dóna-li al teu fill un nivell de responsabilitat adequat per a la seva edat en lloc d’esperar que es comporti com un “petit adult”. Mantingues el sentit de l’humor quan t’enfrontis als desafiaments quotidians.
El problema de la depressió en els fills
Segons han demostrat diversos estudis, els fills o filles de famílies monoparentals són més propensos a patir depressions, per la qual cosa es molt important establir un diàleg amb el nen o nena sobre el que significa un divorci o separació si aquest fos la raó per la qual el nen es cria en companyia d’una sola persona.
Escolta els sentiments del teu fill i tracta de respondre honestament a totes les seves preguntes, evitant els detalls innecessaris o els comentaris negatius cap al seu pare o mare. Recorda-li al teu fill que no va fer res per a provocar la separació o el divorci, i que tu sempre l’estimaràs.
Carles: “Si s’ha d’estampar que s’estampi, ja que tot això és un aprenentatge”
Per poder donar més vida i valor a aquest reportatge, aquest mitjà de comunicació ha tingut l’oportunitat d’entrevistar a un pare que ha criat a la seva filla, la Carla, sense ajuda de ningú. Ell ha respost tot un seguit de preguntes amb la finalitat de donar consells a aquells pares que es troben en una situació similar i al mateix temps, servir com a exemple de superació i motivació
Hola, Carles, explica’ns una mica la teva situació i quin va ser el fet que ha provocat que avui dia siguis pare solter?
Bé, jo sóc pare d’una nena que es diu Carla i que avui té 16 anys. L’he criat totalment sol d’ençà que tenia 1 anys, ja que la seva mare va morir d’un accident de trànsit mentre tornava de la feina.
Quin ha estat el moment més complicat que recordis de la teva situació pel que fa a l’educació de la Carla i com l’hi vas posar solució?
En el meu cas, el moment més complicat va ser quan em van donar la notícia de l’accident de la meva dona. Davant d’una situació com aquesta, per poder tirar endavant has de passar el que es coneix com a dol, però en el meu cas era diferent, ja que una nena d’un any no sap el que ha passat i necessita atenció. Resulta difícil explicar com li vaig posar solució per no caure en depressió. Jo, el que feia era mirar a la Carla, fruit de l’amor que sentia per la dona i en certa manera la sentia a prop meu. Jo sabia que si descuidava a la meva filla, en certa manera descuidava la memòria de la meva dona. Vaig pensar que el que més voldria ella era el benestar de la seva filla, i per poder complir amb aquest objectiu, jo també havia d’estar bé.
I la feina? Com t’ho feies per compaginar la vida laboral amb l’atenció que necessitava la teva filla?
Doncs mira, en això haig de reconèixer que potser tinc una avantatge envers altres persones. Jo, sempre he treballat des de casa, ja que la meva empresa no té cap seu física. Per a mi això mai ha representat un problema, però si m’obligues a donar un consell és el següent, encara que pugui sembla contundent o arriscat: L’empresa ha d’entendre la teva situació, si no ho fa i només mira per ella, canvia d’aires.
Has comentat que la Carla té 16 anys, plena adolescència. Com ho afrontes?
Mare meva, l’adolescència… En aquesta edat, les nenes més que els nens, són un autèntic sac d’hormones que corren amunt i avall i sense frens, i clar, sempre s’acaben estampant. En el meu cas em resulta difícil parlar de segons quins temes amb la Carla, tot i que jo tinc una avantatge, i és que ella em pregunta tots els dubtes que té amb relació als canvis que pateix el seu cos i sobre sexualitat. El millor consell que puc donar en aquest aspecte es intentar ser el més natural possible i oferir consells que et donaries a tu mateix d’acord amb l’experiència que has adquirit al llarg dels anys. Ara bé, recalco, donar consells està molt bé, però és molt important no imposar la teva voluntat. Si s’ha d’estampar que s’estampi, ja que tot això és un aprenentatge. Els adolescents són molt espavilats, i en el moment que veuen que els hi prohibeixes una cosa, la temptació per saltar-se les regles és molt forta.
Hem parlat de la Carla, per ara parlem de tu. Explica’ns una mica que fas per sentir-te bé i desconnectar?
Doncs m’alegra que em facis aquesta pregunta, ja que mirar per un mateix també és molt important. En el meu cas, dedico part del meu temps lliure a passejar amunt i avall amb el cotxe, descobrir paratges de Catalunya amagats i assabentar-me de la història d’indrets desconeguts. Ara amb les restriccions tot això ho tinc més complicat, però sempre trobo moment per a mi. Per exemple, entre tu i jo, diuen que els videojocs són coses de nen petit, per a mi m’encanten, i ara que ens trobem en l’era dels jocs en línia, tinc amics per tot arreu amb els que passo moments molt agradables.
Bé, Carles, ara s’acosta el Dia del Pare. Abans de res felicitar-te i no vull acabar aquesta entrevista sense preguntar-te: Quin regal et farà la Carla per celebrar aquest dia?
Doncs és massa viat per respondre aquesta pregunta, ja que cada any fa una cosa diferent. Vejam que es presenta aquest any. L’any passat, per exemple em va regalar un collage molt maco amb fotos nostres de moments viscuts. Aquest any, tinc la sensació que serà diferent, ja que m’ha dit que el Dia del Pare no faci plans. Aquestes pistes, lligades a ‘aixecament d’algunes restriccions…no sé pas que passara.
