Avui he fet el ridícul. Estava fent un volt per la urbanització a prop de Torredembarra on els pares del meu marit, en Jordi, tenen un apartament. Bàsicament, el que volia era “cotillejar” una mica, veure qui hi havia vingut aquest estiu i “catar” l’ambient. Doncs em trobava jo enmig del meu passeig matinal, passant pel centre d’una placeta on la gent ja s’hi reunia per prendre el vermut, quan el nus de la calça del meu bikini ha decidit descordar-se. Com que duia un vestidet d’aquests de platja, res els ha impedit caure fin al terra. Gairebé m’entrebanco, només m’hauria faltat això.
El cantó de la dreta de la calça ha continuat lligat, per tant, aquesta ha continuat agafada a mi, però al turmell. M’he hagut d’ajupir allà al mig per apujar-me la calça que ja havia tocat el terra i recollir la meva dignitat. He escapat cames ajudeu-me d’allà. Tot i que he escoltat alguna rialla, no he volgut mirar massa al meu voltant, no fos cas que, a sobre, veiés alguna cara coneguda.
Tots tenim una por terrible a fer el ridícul, i hi englobem moltes coses a aquesta categoria: entrebancar-se, que ens pillin quan estem motivats cantant, equivocar-nos… Per això, és molt important que tinguem en compte uns quants trucs per tal de poder convertir un incident que, en un moment, trobàvem negatiu, en un de positiu. De vegades, però, és bastant complicat saber gestionar-ho correctament, com a mi m’ha passat avui. El sentiment de vergonya que t’assalta quan fas el ridícul és, de vegades, tan fort, que provoca que no siguis capaç de raonar o de ser pràctic. És per això que parlo de “saber fer el ridícul” o de “l’art de fer el ridícul”. Anem a veure aquests tips:
Contingut
1. No facis com si res
Sento dir-t’ho, però ja has passat i, segurament, ja t’ha vist algú. Per tant, és millor no fer com si res.
I d’aquí surt el següent consell:
2. Pren-t’ho amb humor
Si caus, riu! Si escups a algú (compte ara amb la Covid), demana perdó i riu-te’n!
3. Diga-ho, en veu alta
Però només una vegada. Admet que ets un patós, o admet que tens mala sort de vegades. Riu-te’n, i la gent riurà amb tu, no de tu.
Fer el ridícul és un gran temor real, ja que ataca directament l’ego i dignitat de les persones. A més, hi ha individus que pels quals el pitjor que els pot passar és demostrar que cometen errors o debilitats. El sentiment de ridícul és un sentiment de vergonya, allò que el defineix és el riure i la burla i desaprovació de les persones que presencien aquest moment.
Potser, el que hauria de fer-se és treballar què és considerat ridícul. I és que les majoria de coses que considerem ridícules són coses comuns que ens passen a la majoria de nosaltres. El DIEC defineix ridícul de la següent manera:
Que mou a riure-se’n, digne que hom se’n rigui, per grotesc, extravagant, toix, etc.
Aleshores, el que s’hauria d’intentar treballar és en considerar què és digne de riure-se’n. Tot i que he d’admetre que el ridícul que he fet aquest matí continuaria entrant en la mateixa categoria de “motiu de riure-se’n” encara que es repensés.
