Després de les pluges, surten els bolets. I anar-los a collir és un dels nostres passatemps de tardor preferits. Així que un cop ha passat la tempesta, agafem la família i el cistell i decidim sortir d’excursió al camp. Anar a collir bolets ens permet desconnectar, passar temps amb família i sortir de la ciutat. És l’activitat perfecta que acaba amb una recompensa deliciosa: els bolets.
Però, sabem on hem d’anar? Quin és el millor moment per trobar els bolets? I sobretot, què sabem dels bolets? Com els podem reconèixer per no enverinar-nos?
Contingut
Sortir a caçar bolets
Per sortir a buscar bolets no hem d’anar gaire lluny. Qualsevol lloc fora de Barcelona, on es respiri una mica d’aire pur, ens servirà. Des de Barcelona, el més habitual i concorregut acostuma a ser el Montseny. Aquesta serralada presenta els seus avantatges: es troba prop de Barcelona, a una mitja hora en cotxe i en alguns casos hi arriba el transport públic. És la zona ideal per anar-hi a fer una excursió d’un dia, un puja i baixa que es diu vulgarment.
Això, però, també té els seus inconvenients. Normalment no som els únics que hi hem pensat, i si hi anem un diumenge de tardor a les 12.00 hores del migdia, és probable que hi trobem més gent que a les rambles de Barcelona. Així que si el nostre objectiu real són els bolets, potser millor triem un altre dia i una altra hora. A més, hem de tenir en compte que aquests són limitats, per tant, el primer que els troba se’ls queda!
La localització exacta serà sempre un enigma. Aquelles persones que coneixen exactament on hi ha més concentració de bolets no t’ho diran pas! Tampoc ho revelarem nosaltres. El millor consell aquí, és guanyar amb experiència. Si hi vas un dia, potser no tens sort. Hauràs de fer d’anar a caçar bolets una activitat regular, provar diverses localitzacions i intentar preguntar a la gent de la zona, potser així tens sort! L’experiència et convertirà en expert.
Quins bolets podem agafar?
Anar a collir bolets pot ser una activitat preciosa de tardor. Però es pot convertir en una activitat de risc si no en sabem suficient. Els bolets poden ser verinosos i, per tant, perillosos. Cal saber-ne molt o anar plenament equipat.
La millor opció és carregar un llibre o llibret que ens pugui servir de guia. És important que s’incloguin fotografies a banda de noms i descripcions. Al final, quan estiguem el camp, reconeixerem els bolets pels ulls i els comparem amb les imatges del manual. Si no disposem d’un llibre, podem considerar treure la informació per Internet. Estigués atent, però! Usa fonts fiables. I recorda, no sempre tindràs cobertura 4G en el camp, així que millor baixa’t la informació al mòbil.
A Catalunya, trobem set tipus de bolets comestibles. Segurament n’hi haurà més, però aquests són els més comuns i els que trobareu habitualment. Agafa’ls! Segur que després en pots treure alguna recepta per llepar-te’n els dits.
El rovelló
El rovelló és segurament el bolet més buscat i un dels més apreciats gastronòmicament. El reconeixeràs quan el tallis perquè desprendrà un líquid de color vinós, semblant a l’òxid. Es localitza sovint en pinedes, des de l’agost al desembre (depenent del temps, òbviament).
El camagroc
És també un dels bolets més coneguts. No té cap similitud d’imatge amb altres bolets, així que és molt difícil confondre’l. El trobaràs al bosc de pi roig. Està format per dues parts: un barret grisenc i un peu de color taronja clar (tirant cap a groc).
La trompeta
De color negre, es caracteritza per la seva forma d’embut o de trompeta, tal com indica el seu nom. Es localitzen en boscos planifolis, d’arbres de fulla plana.
El fredolic
Amb un barret gran i irregular, el fredolic és habitual que sigui de color grisós. Se’l troba a les pinedes, i normalment estan situats en grups força nombrosos.
El pinetell
Es tracta d’una espècie boletaire molt comú a Catalunya, segurament una de les més esteses. La seva llet és de color taronja i es torna verda quan aquest es talla. Igual que la majoria de bolets que hem vist, també és localitzable en pinedes.
El carlet
Aquesta espècie la localitzem en alzinars, fagedes i rouredes. Es caracteritza per tenir una cutícula llisa de color rosat i un peu blanc i carnós.
La llenega negra
Igual que el camagroc, el trobaràs sota el pi roig. Estan situats en grups nombrosos i es localitzen al mateix lloc cada any, així que no ho oblidis si en trobes! El barret es caracteritza per ser llefiscós per culpa d’un mucílag transparent.
El cistell ple de bolets: i ara què?
Suposem que la nostra excursió ha estat un èxit i que tornem a casa amb el cistell ben ple. I ara què? Doncs a la cuina!
Òbviament abans de cuinar podem tornar a comprovar que els bolets siguin comestibles i no verinosos. Si dubtes, no el posis a la cassola. És millor que el bolet acabi a les escombraries que nosaltres acabem a urgències.
Recorda sempre rentar-los bé, no tinguis restes de terra. Perquè no se’t facin malbé, et recomanem que els guardis a la nevera, allà t’aguantaran uns quants dies fins que et decideixis a cuinar-los.
Les receptes amb bolets són infinites: des dels mateixos bolets saltats amb all i julivert, fins al clàssic fricandó, tan català i tan de casa. Realment queden bé amb tot: pasta, arròs, els pots afegir a la pizza si t’animes. Acompanyant el marisc i les gambes. Amb les verdures saltades, amb les cremes de carabassa. Tallats en format carpaccio.
Experimentar a la cuina també pot ser una activitat amb família i divertida. No sempre sortirà bé, però de ben segur que riureu molt. Tenir un cistell ple de bolets pot ser l’excusa perfecta per posar-s’hi.
