El sexe és una bona raó per ser feliç, però també pot ser una font de frustracions. Sobretot quan ens sentim incapaços de respondre a les necessitats de la parella, o al que estem convençuts que necessita. Revisem avui els problemes sexuals més habituals que amarguen a tantes persones, i ho fem amb l’ajuda de la sexòloga Maria Martinez, que atén en diversos centres i per mitjà del seu web www.mmartinezpsicologa.com
Els problemes sexuals més habituals
Segons l’experiència de la Maria Martinez, contrastada amb les dades d’altres especialistes, podem definir quins són sospitosos habituals. Comencem per les dones. Elles demanen ajuda per aquestes raons:
- No tenen orgasmes o els costa molt aconseguir-los.
- Manca de desig sexual.
- Problemes d’excitació.
- Dolor en els genitals durant les relacions.
- Dolor durant la penetració, degut a espasmes de la musculatura de la vagina.
I els homes? En el seu cas les causes són:
- Dificultats per aconseguir o mantenir l’erecció.
- Ejaculació retardada o dificultats per aconseguir l’orgasme.
- Ejaculació precoç.
- Falta de desig sexual.
- Addicció al sexe.
Pel que fa a les parelles, el problema no acostuma a ser individual sinó de compatibilitat:
- Problemes d’acoblament sexual (qui pren la iniciativa, freqüència de les relacions, gustos diferents…)
- Monotonia o rutina sexual, en parelles de llarga durada.
- Pèrdua de la intimitat sexual.
- Falta de comunicació.
Quan acudim al sexòleg?
El primer pas, sempre, és parlar-ne. Amb la parella, amb algú de confiança… Si no som capaços, o estem bloquejats, o parlar-ne no funciona, llavors podem acudir al sexòleg buscant suport professional. Però, què és exactament un sexòleg? Doncs un metge o un psicòleg especialitzat en sexologia. El metge podrà receptar-nos medicació, en cas que sigui necessari; el psicòleg se centrarà en els aspectes mentals que originen el problema sexual.
Cal donar-nos un temps però si la cosa no funciona vol dir que ha arribat el moment de demanar ajuda. “No hem d’esperar que esdevingui un problema –adverteix la Maria–. Sovint els pacients vénen després de molt de temps (anys fins i tot), cosa que els ha acabat afectant molt en el dia a dia i en la relació sentimental”. I tot perquè “encara avui en dia ens fa vergonya reconèixer que tenim un problema sexual i que necessitem ajuda”.
Qui va al sexòleg?
Hi van homes, dones, i parelles. Els homes consulten abans, sobretot quan el problema és una disfunció erèctil o una ejaculació precoç, perquè els impedeix físicament realitzar una penetració satisfactòria. “El que més preocupa els homes és no satisfer la parella mitjançant la penetració. Els hi afecta molt a la seva seguretat personal” –sentencia la Maria. En canvi per a les dones la preocupació més freqüent “és que la relació es trenqui per culpa dels problemes sexuals, o bé evitar el dolor físic en les relacions”.
De problemes en tenen persones de totes les edats i condicions. Però hi ha un moment vital en què homes i dones prenen consciència de la necessitat d’actuar: quan acaba una relació amorosa i es proposen tenir-ne una altra. “L’antiga parella ja coneixia els problemes i s’hi havia acostumat. Però davant l’expectativa d’una nova parella tenim por de ser descoberts, o vergonya per haver-l’hi d’explicar. I això ens provoca molta ansietat”.
Excés d’informació i massa coitocentrisme
La nostra societat és probablement la més liberal de la història moderna. Parlem obertament de sexe amb els amics, a la feina… Accedim fàcilment a tota mena de continguts i informació relacionats. Llavors, com és que tanta gent se sent desgraciada? Doncs perquè n’hi ha massa d’informació. I bona part prové de creences o mites equivocats. “De portes enfora som molt lliures sexualment però la realitat del dormitori és molt diferent. Arrosseguem moltes pors i inseguretats. Com sempre dic, hi ha molta informació, però poca educació sexual. Tenim coneixements, però en sabem poc sobre emocions, i ens falta molta comunicació”.
Bona part del problema, segons la nostra sexòloga, és que vivim en una societat molt “coitocentrista” (centrada en la penetració) i obsessionada per l’orgasme. Associem el sexe a les pel·lícules i això ens produeix ansietat i falses expectatives. “D’aquesta manera no gaudim del camí, del nostre cos, del que sentim en connexió amb l’altre. Podem tenir relacions satisfactòries sense orgasme, i fins i tot sense penetració. De fet l’objectiu hauria de ser gaudir l’un amb l’altre”.
I la persona amb qui més ens costa parlar sobre els nostres problemes és precisament la parella: “Ens desvestim amb facilitat, però ens costa fer-ho emocionalment. Penseu que molts pacients arriben a consulta sols, per veure si poden resoldre el problema sense que la parella de n’assabenti”.