Tots ens omplim la boca dient que volem seguir un estil de vida sostenible, que intentarem no contaminar i que ens mourem pel món amb transport públic, però a l’entrada de Barcelona el trànsit s’acumula i forma embuts de vehicles a les hores punta. Hi ha diverses raons que provoquen aquesta circulació massiva de vehicles, no únicament la nostra falta de paraula, com són l’escassa fiabilitat del transport públic, l’aixecament de peatges, l’urbanisme tàctic o la fi del teletreball.
Sorprèn que, a les acaballes – o aparents acaballes – d’una pandèmia com la qual hem viscut, les entrades de Barcelona tornin a col·lapsar-se amb tota mena de vehicles motoritzats que volen accedir a la ciutat. A més, la pandèmia ha portat el tancament de negocis, expedients de regulació laboral i un atur més alt que abans de l’inici del confinament, raons de més per suposar que el trànsit havia de rebaixar-se.
Segons el Servei Català del Trànsit, 459.522 vehicles van circular per l’àrea metropolitana per entrar a Barcelona el dilluns 18 d’octubre; un descens de tan sols l’1,09% respecte fa dos anys. A la xarxa de metro i autobusos de Barcelona li falta per recuperar un 20% dels viatgers que registrava abans que el virus s’estengués, i Rodalies continua tenint aproximadament un 30% menys de viatgers.
