Si pensem en nosaltres mateixos i en les persones conegudes que ens envolten, per regla general el seu equipament electrònic està subjecte a diferents durades, sent aquestes més extenses en el cas dels ordinadors (tant portàtils com sobretaules), com en el dels telèfons intel·ligents.
Això té a veure amb diverses variables, i una d’elles és la de les actualitzacions, especialment en matèria de seguretat.
Al cap d’entre dos i tres anys, els nostres terminals mòbils deixen de rebre aquestes actualitzacions tan necessàries, tenint en compte les amenaces de ciberseguretat que avui dia ens afecten a tots.
Algunes veus crítiques amb la indústria ja han apuntat a una obsolescència programada prèviament orquestrada, que deixa als posseïdors de terminals amb una certa antiguitat exposats a consciència, perquè renovin uns aparells dels quals s’estan presentant noves versions cada any.
A Alemanya, i veient els riscos que suposen els terminals no actualitzats per a tots els integrants de la comunitat d’usuaris, estan impulsant una legislació que preveu l’obligatorietat per llei que totes les marques ofereixin actualitzacions de seguretat per a les seves terminals per un mínim de set anys a comptar a partir de la data de llançament al mercat, segons informa la programació germànica sobre tecnologia Heise Online.
Cal deixar clar que els qui esperin amb això actualitzacions a noves versions del sistema operatiu, o que incloguin funcionalitats noves, quedaran decebuts, ja que la proposta va en camí de l’essencialitat, és a dir, únicament les actualitzacions de seguretat.
A més, el govern alemany no es queda únicament amb la proposta per a aplicar-la a aquell país, sinó que obre el front per a presentar-ho com a proposta a la Unió Europea. Per la qual cosa, en un futur podríem veure una directiva europea en aquest sentit per a ser inclosa en les legislacions nacionals dels estats membre.
La proposta de legislació germànica no es queda únicament en les actualitzacions del programari, sinó que també exigeix la disponibilitat de peces i components de substitució per a poder reparar el dispositiu durant el mateix període de set anys i que, a més, aquestes tinguin un preu accessible.
A priori, aquesta mesura semblaria anar en contra dels interessos dels fabricants, ja que permetrà allargar la vida útil dels telèfons intel·ligents llançats al mercat, però en els últims anys, la tendència ha estat precisament la d’allargar el període d’ús d’aquests i, per tant, espaiar més la compra de dispositius. Malgrat que les signatures continuen presentant nous models anualment, especialment les que competeixen per les primeres posicions del rànquing de vendes, moltes han abraçat obertament les vendes de smartphones recondicionats, és a dir, models utilitzats, però que han estat revisats per a oferir una experiència d’ús idèntica a la d’un model nou.
Samsung, per exemple, aposta fins i tot pel lloguer de telèfons intel·ligents, la qual cosa pot acabar desembocant en una futura venda com a equip recondicionat.
