S’apropen unes dates molt assenyalades per la quitxalla de la casa. El Nadal és temps de celebració, reunions familiars, àpats i regals, sobretot, molts regals. De fet els últims estudis diuen que els infants reben 10 cops més del que necessiten. Per això hem volgut parlar amb la nostra psicopedagoga, per tractar de gestionar de manera responsable i saludable aquest costum, i alhora gaudir de l’entusiasme i il·lusió que suposa.
Contingut
Cada vegada que s’apropen les festes, algunes famílies comencem a tremolar quan es tracta de pensar joguines pel Caga Tió, Pare Noel, Reis Mags, amics invisibles… Com podem treballar de manera responsable el fet d’escriure aquesta llista?
Podem aprofitar l’espai en que l’elaborarem per passar una estona en família; pensar en quin ús se li han donat a les joguines que vam rebre l’any anterior i si les hem fet servir tant com esperàvem o eren tan xules com ens imaginàvem i, en base a això, demanar les que volem per aquesta temporada. Tanmateix, podem proposar demanar coses no materials com visitar un museu o fer una excursió.
Totes les tradicions conviden a regalar, i això genera la sensació que els infants reben una quantitat excessiva de joguines. Quines conseqüències pot tenir aquest efecte?
Doncs bàsicament, aquests sobreestímul de regals dificulta mantenir la curiositat per la majoria d’objectes rebuts, suposa una limitació per centrar-se i fer un joc de principi a fi, és a dir, van passant d’una joguina a una altra sense aprofundir amb ninguna. A la llarga, hauríem d’intentar que valoressin les coses per l’esforç que suposa comprar-les, que fossin conscients de no demanar per demanar i que entenguessin que no sempre poden tenir el que volen quan ho volen.
Però resulta difícil acotar el nombre de regals quan cada membre de la família, o algunes amistats, es presenten amb un detall.
Cada casa té les seves tradicions i pot resultar complicat adaptar-s’hi, però es pot intentar explicant que volem educar en la coherència del que volen o necessiten. Primar la qualitat dels regals a la quantitat. Una solució pot ser limitar-los en funció de la celebració. També es pot proposar regalar experiències com una tarda de cinema o una visita al zoo.
Existeix llavors un nombre de regals ideal per evitar-ho?
Ara se’n parla molt de la norma dels 4 regals. Per exemple: un que sigui útil com una peça de roba; un de valor educatiu com un joc o llibre; una cosa que realment necessitin com una motxilla i, per últim, alguna cosa que realment desitgin; allò que esperen amb il·lusió.
Però del que es tracta és de pensar en la utilitat i propòsit del regal. Per tant, més que el nombre hem de tenir en compte els criteris.
I aquests criteris quins són?
Prioritzar totes aquelles joguines que tinguin valor educatiu, estimulin la criatura i desenvolupin les seves capacitats. Algunes consideracions a tenir en compte són: les que fomenten la imaginació i creativitat, com les manualitats, les que faciliten l’empoderament de l’infant, com ara el joc simbòlic, les que desperten la curiositat i les que estimulen la socialització, com jocs de taula o puzzles que requereixen cooperació i aprendre i seguir unes normes.
Un cop han arribat els regals, quina seria una bona manera per gestionar-los?
Quan tots els regals han estat oberts, és un bon moment per fer un exercici de reflexió. Òbviament la mainada està amb l’excitació pròpia del moment, però, es poden ajuntar tots els regals i pensar quins s’estrenen immediatament i quins es guarden per més endavant. És el que s’entén com rotació: deixar a mà algunes joguines i guardar-ne d’altres.
Què opines de les joguines tecnològiques?
La tecnologia és present a la nostra societat, no ho podem evitar ni obviar ja que els infants d’avui en dia han nascut envoltats d’ella. Però com tot, es tracta d’adaptar la utilització a l’edat i fer-ne un ús responsable. És un fet que cada vegada es demana i consumeix més tecnologia, però existeixen joguines tecnològiques educatives molt útils per aprendre i no s’han de confondre amb altres que ho fan tot i, per tant, no deixen espai a les persones per pensar o ser creatives. Amb l’adolescència, es pot acompanyar aquests tipus de regal amb un pacte verbal on s’estableixin les “normes i limitacions” del mateix. Per exemple: pactar el temps màxim d’ús, les condicions prèvies (acabar les tasques escolars o de la llar) i els dies que en poden disposar.
Per acabar i parlant de l’adolescència, com podem fer part activa a la jovenalla en aquestes tradicions?
Amb aquestes edats se’ls pot fer part activa en la compra i elecció d’algun present proposant un amic invisible. Així, poden viure i experimentar en primera persona el que representa haver de pensar en els gustos i els desitjos dels altres. Tanmateix, servirà perquè entenguin que tot regal implica un esforç econòmic, i que s’adonin que han de ser raonables i útils perquè no quedin sense ús o en un racó.
Agraïm a la nostra psicopedagoga totes les orientacions i reflexions sobre els regals i el Nadal. De ben segur que aquest any les diferents llistes als éssers màgics es faran amb una perspectiva renovada.
