Trobar més cabells de l’habitual a la dutxa o el raspall en arribar la tardor pot fer-nos pensar que la nostra cabellera té una espècie de compte enrere. Però per a entendre què ocorre realment cal conèixer el cicle de vida dels cabells. I hi ha una dada especialment cridanera: s’estima que cada fol·licle pilós pot completar un nombre limitat de cicles al llarg de la nostra vida. Significa això que cada pèl que perdem ens acosta una mica més a quedar-nos sense cabells?
La documentació facilitada per Nuggela & Sulé situa aquest «capital» aproximadament entre 10 i 30 cicles per fol·licle, depenent de factors genètics, hormonals i ambientals. La xifra apareix també descrita en la literatura científica, però no hem d’imaginar 30 vides idèntiques que puguem anar titllant del calendari. Cada cicle pot tenir una durada diferent i el comportament del fol·licle canvia al llarg dels anys.
La primera bona notícia és important: quan un pèl cau, el fol·licle no desapareix necessàriament amb ell.
Contingut
El fol·licle, una petita fàbrica de cabells
Els cabells que veiem són només una part de la història. Sota la pell es troba el fol·licle pilós, una complexa estructura que produeix la tija capil·lar i travessa repetidament períodes de creixement, regressió i repòs.
«El fol·licle pilós és una estructura complexa situada en la pell la funció principal de la qual és produir cabells de manera cíclica», explica Adolfo Remartínez, fundador de Nuggela & Sulé. L’expert recorda que és capaç de generar una nova tija, entrar en repòs, permetre que es desprengui els cabells anteriors i començar de nou el procés.
Per això és important diferenciar caiguda i alopècia. Que un cabell es desprengui en finalitzar el seu cicle forma part de la renovació fisiològica. El problema apareix quan aquest equilibri s’altera, els cabells perduts no es recuperen adequadament o el nou neix progressivament més fi.
Així funciona el cicle de vida dels cabells
L’etapa més llarga és la fase anàgena o de creixement, que pot prolongar-se entre dos i set anys. Durant aquest període, els cabells creixen aproximadament un centímetre al mes, encara que tant el ritme com la durada depenen de factors individuals.
Després arriba la fase catàgena, una breu etapa de transició en la qual es deté el creixement. Finalment, durant la fasetelògena o de repòs, els cabells romanen encara ancorat al fol·licle fins que es desprèn i deixa pas a un nou cicle.
Això explica alguna cosa que solem oblidar quan trobem cabells a la dutxa: els cabells que cauen poden haver deixat de créixer mesos abans. El seu despreniment no significa que acabem de danyar el fol·licle ni que aquest hagi perdut necessàriament la capacitat de produir un altre.
Llavors, només poden néixer 30 pèls de cada fol·licle?
Aquí convé posar fre als titulars massa rotunds. S’estima que un fol·licle pot completar aproximadament entre 10 i 30 cicles al llarg de la vida, però això no significa que tots tinguem exactament 30 cabells «assignats» a cada fol·licle.
De fet, no és possible calcular quan s’esgotarà aquest supòsit «capital». Les fases del cicle de vida dels cabells tenen diferent durada en cada persona i poden canviar amb el pas dels anys a causa de factors genètics, hormonals o externs.
Per tant, no hem d’interpretar cada pèl perdut com una de les nostres «30 oportunitats» malgastades. L’envelliment del fol·licle és un procés molt més complex que un comptador que simplement arriba a zero.
Quan els cabells nous neixen cada vegada més fins
En determinades alopècies, el problema no consisteix únicament a perdre més cabells. Alguns fol·licles experimenten un procés de miniaturització i produeixen progressivament tiges més fines, curts i menys visibles.
Remartínez explica que una fase anàgena curta no implica per si mateixa quedar-se sense pèl i assenyala que el risc augmenta quan es combina amb altres factors capaços d’alterar el cicle, entre ells canvis hormonals, inflamació crònica del cuir cabellut, estrès mantingut o dèficits nutricionals.
Precisament perquè les causes de la caiguda poden ser molt diferents, tampoc existeix una solució universal. Un xampú, una loció o un suplement no serveixen indistintament per a qualsevol pèrdua de cabells: quan la caiguda és anormal, conèixer el seu origen és el primer pas.
Per què sembla que perdem més cabells a la tardor?
L’arribada de setembre i octubre sol anar acompanyada d’una preocupació recurrent: trobar més cabells en el raspall, el coixí o la dutxa. Existeix una certa estacionalitat en la renovació capil·lar, per la qual cosa algunes persones poden experimentar períodes en els quals augmenta el nombre de pèls que entren en fase de caiguda.
Però no tota pèrdua en aquesta època ha d’atribuir-se automàticament a la tardor. Un efluvi telogen per exemple, pot manifestar-se mesos després de determinats desencadenants, com una malaltia, una intervenció quirúrgica, un període d’estrès intens o unes certes mancances nutricionals. Precisament perquè el cicle capil·lar és llarg, causa i caiguda no sempre coincideixen en el temps.
Podem allargar la vida dels nostres fol·licles?
La nota de Nuggela &Suléplanteja prolongar la fase de creixement de cada fol.licle com una de les claus per a conservar uns cabells sans i forts. Des del punt de vista biològic, mantenir un funcionament adequat del fol·licle és fonamental. Una altra cosa molt diferent és pensar que determinats cosmètics o hàbits puguin «estalviar cicles» com si disposéssim d’una quantitat fixa que poguéssim administrar.
Una alimentació equilibrada, la cura del cuir cabellut i evitar agressions innecessàries formen part d’uns bons hàbits capil·lars. Però tallar el pèl no enforteix el fol·licle i rentar-lo menys tampoc impedeix que es desprenguin aquells cabells que ja han arribat al final del seu cicle.
Quan hauríem de consultar?
Més que comptar d’un en un els pèls que perdem, convé observar si alguna cosa ha canviat respecte a l’habitual. Una caiguda clarament més intensa que es prolonga durant setmanes, una disminució visible de la densitat, l’eixamplament de la ratlla, zones sense cabells o un pèl progressivament més fi justifiquen una consulta amb el dermatòleg.
També mereix atenció l’aparició de picor, descamació, inflamació o dolor en el cuir cabellut. Un diagnòstic permetrà distingir una renovació fisiològica o un procés temporal d’altres tipus d’alopècia que poden necessitar tractament.
Els nostres cabells, per tant, sí que tenen un cicle de vida, però no porta impresa una data de caducitat. Cada pèl que trobem en el raspall no representa un fol·licle perdut i aquests famosos 30 cicles són una estimació biològica, no un compte enrere.
