Coincidint amb la festa major de Gràcia, es podrà visitar el refugi antiaeri recuperat de la Plaça de la Revolució. A partir del dissabte 12 d’agost, el Taller d’Història de Gràcia oferirà visites de mitja hora per a grups reduïts, amb un preu de 3 euros. Una vegada passada la festa major del barri, es preveuen programar més visites, però encara s’ha de concretar.
El refugi conviu amb el pàrquing de la plaça de la Revolució, aparcament que quan es va construir, únicament va preservar una mínima part del refugi, menys d’un 5%. El nom de Refugi 267 i unes línies en color vermell al terra de l’aparcament indiquen l’espai conservat, un tros dels set passadissos que va haver-hi i dues habitacions, destinades a la infermeria i la farmaciola. La primera encara té part d’un armari raconer, un taulell i un rentamans. En el terra d’aquesta sala, destaquen quatre forats que van servir per encaixar lliteres. A l’habitació annexa, la que va servir com a farmàcia, es manté un banc d’obra, un armari encastat i el quadre elèctric.
El cost de les obres de conservació ha estat de gairebé 31.000 euros. S’ha volgut intervenir el mínim possible, desfent afegits que s’han dut a terme des que es va trobar l’any 1994, com una cobertura de les parets amb calç.
Focus en la infermeria
El Servei d’Arqueologia de Barcelona, veient que cada vegada apareixen nous refugis antiaeris per la ciutat, està tematizant-los i ha posat el focus en aquest en la salut i la higiene, tenint en compte el bon estat que presenta la farmàcia i la infermeria, malgrat els furts i l’abandó que ha patit durant tres dècades.
El refugi antiaeri de la plaça de la Revolució va ser descobert en el moment en el que ja s’havia començat a construir un pàrquing subterrani fa una trentena d’anys. Van trobar els passadissos i habitacions que havien utilitzat els veïns de la zona, molts dels quals encara recordaven la seva existència. Visites acordades amb la constructora, tot i que algunes també van ser clandestines, van permetre tornar a recórrer els passadissos del refugi que havia estat clausurat per la dictadura el 1939.
En el seu moment d’ús, durant els bombardejos de la Guerra Civil, el refugi va comptar amb 163 metres de galeria a 12 metres de profunditat i tenia capacitat per a fins a 400 persones. Es va dissenyar amb tres entrades i diversos espais on esperar que paressin les bombes però també on curar ferits. Va ser considerat com un dels més avançats del moment, amb infermeria i farmaciola inclosos, a més d’instal·lació elèctrica, aigua corrent i pous de ventilació. També hi havia lavabos per a homes i dones.
