L’usdefruit en un habitatge és una figura legal que pot generar dubtes i confusions tant per als propietaris com per als usufructuaris. És important comprendre els seus aspectes fonamentals per a una gestió adequada de la propietat i evitar conflictes legals.
Primerament, és essencial entendre què és l’usdefruit. En termes simples, és el dret a usar i gaudir d’un bé que pertany a una altra persona, sense alterar la seva substància. En el context d’un habitatge, l’usufructuari té el dret a habitar-la i utilitzar-la com a la seva pròpia, mentre que el propietari manté la propietat legal.
Els drets de l’usufructuari inclouen el dret a residir a l’habitatge i beneficiar-se’n. Això pot implicar viure-hi permanentment, subarrendar part de l’espai o rebre ingressos derivats de la seva explotació, sempre que aquestes accions no alterin la substància de la propietat. L’usufructuari té l’obligació de mantenir l’habitatge en bon estat, realitzant les reparacions necessàries per preservar-ne l’habitabilitat.
D’altra banda, el propietari conserva el domini sobre l’habitatge i manté certs drets i deures. Tot i que no pot interferir amb el gaudi legítim de l’usufructuari, té el deure de mantenir la propietat en bones condicions estructurals i abonar les despeses majors de reparació. Tanmateix, el propietari no pot disposar de l’habitatge sense el consentiment de l’usufructuari, pel qual no pot vendre-la, donar-la o hipotecar-la sense l’aprovació de l’usufructuari. Per tant, és important destacar que el propietari té drets limitats sobre l’habitatge mentre estigui subjecta a un usdefruit. Així mateix, no pot disposar dels mobles o elements essencials sense el consentiment de l’usufructuari, ja que aquests són necessaris per al seu ús i gaudi.
