La pastisseria Mont-rodon, situada a la travessera de les Corts, 269, ha tornat a obrir les portes després d’haver tancat durant l’estiu a causa de la jubilació del seu antic propietari. Al darrere d’aquesta iniciativa hi ha dos treballadors que coneixen perfectament el negoci: l’Emma Redó, que hi ha treballat durant 17 anys com a dependenta, i Julio Montoya, responsable de l’obrador des de fa tres anys. El passat divendres 23 d’octubre van reprendre l’activitat amb molta il·lusió i el repte de preservar una pastisseria que acumula 54 anys d’història al barri.
«Estem emocionats, però també tenim incertesa perquè no sabem què passarà», admet l’Emma. La resposta dels veïns, però, ha superat les expectatives. Des del primer moment han rebut nombroses mostres de suport i col·laboració. El Julio, que tenia molt clar que volia evitar la desaparició de l’establiment, va ser qui va animar la seva companya a sumar-se al projecte i fer possible la continuïtat del negoci.
En poques setmanes han aconseguit recuperar el funcionament habitual de la botiga. Els aparadors tornen a exhibir els productes més populars, com els croissants, les ulleres i els brioixos, a més dels pastissos tradicionals: el tortell de nata, el braç de gitano, el Massini, el Sacher i la Sara. També hi tenen un lloc destacat els panellets i els ossos de sant. El Julio vol mantenir intacta la recepta del pastís més representatiu de la casa, el Mont-rodon, elaborat amb una base de galeta d’ametlla, crema de llimona i una fina cobertura de sucre.
Una reobertura molt celebrada pels veïns
La tornada de la pastisseria ha estat rebuda amb entusiasme per la clientela habitual. Alguns veïns ja s’interessen pels encàrrecs de Nadal, mentre que d’altres han tornat per recuperar els seus dolços preferits. La Maria José Pascual, per exemple, ha anat expressament a comprar el croissant de xocolata i s’ha alegrat de trobar-hi les mateixes persones de sempre. La Lourdes Felip també celebra la notícia, ja que considera que és un establiment molt especial en la seva vida.
Per a l’Emma, retrobar-se amb els clients és una de les recompenses més grans d’aquesta aventura. La possibilitat de perdre la feina i, sobretot, el tracte quotidià amb persones que coneixia des de feia gairebé mitja vida li havia provocat una gran tristesa.
Tots dos tenen clar que volen conservar la personalitat de la pastisseria, sense introduir grans canvis. La bona afluència de públic fins i tot els ha fet plantejar-se incorporar més treballadors. De moment, l’únic servei pendent de recuperar és el de cafeteria, que esperen poder oferir novament ben aviat.
