Vivim connectats a la xarxa: treballar, fer la compra, revisar possibles destins vacacionals, missatges, mails o consultar el temps, són algunes de les accions que realitzem diàriament enfront de les pantalles. De fet, els espanyols passen una mitjana de 6 hores i 54 minuts al dia utilitzant Internet segons un estudi que Hootsuite i We Llauri Social. Aquest escenari ha posat damunt de la taula nombrosos riscos. Dades recents del Centre d’Estudis Especialitzats en Trastorns d’Ansietat mostren que gairebé el 53% dels espanyols pateixen nomofòbia, acrònim de l’expressió anglesa “no-mobile-phonephobia”, és a dir, la por irracional a romandre un període de temps sense telèfon mòbil. Aquesta xifra s’eleva fins al 81% en el cas dels més joves, d’acord amb un estudi de la companyia OnePoll.
Davant aquesta realitat es torna encara més rellevant prendre consciència dels nostres comportaments, sobretot, davant dels més petits. En nombroses ocasions escoltem “és igual que la seva mare” o “parla com el seu pare” i encara que la genètica sigui en part responsable d’aquestes expressions, el secret radica en les denominades neurones mirall, un concepte que neix a Itàlia de mans d’un grup de recerca de la Universitat de Parma l’any 1996 i fa referència a unes cèl·lules nervioses responsables que imitem algunes conductes que veiem en altres persones.
Els tres primers anys de vida dels nens són indispensables per al seu posterior desenvolupament, i això inclou l’entorn digital. Un escenari en el qual suspenen la majoria de les famílies com demostra un estudi publicat en la revista Child Development sobre la quantitat de vegades que el mòbil, l’ordinador o la tauleta interrompen el temps que passen amb els seus fills. En ell van participar 170 famílies amb almenys un nen amb una edat mitjana de tres anys i el 48% va revelar que aquests dispositius interrompen la relació amb els seus fills tres vegades o més al dia, enfront d’un 11% que va assegurar que això mai succeïa.
Per això, conscients del problema existent i la falta de cultura digital del nostre país, des de Qustodio han elaborat una llista de recomanacions perquè les famílies aconsegueixin que els seus fills tinguin una rutina digital saludable basada en les referències familiars.
– Predicar amb l’exemple, la millor opció. Neurocientífics i psicòlegs afirmen que els menors aprenen les coses de dues maneres: assajo-error i mitjançant l’observació. Aquí és on entren en joc les neurones mirall i és la forma en la qual els menors comencen a entendre com interactuar amb l’entorn basant-se en el que fan els seus referents, en aquest cas, els seus pares.
– Desconnexió digital obligada a casa. Assegurar un temps diari lluny de les pantalles és important, encara que a vegades resulti difícil poder complir amb aquest propòsit. Des que s’imposés en moltes companyies un model híbrid de teletreball, gairebé 7 de cada 10 espanyols afirma atendre crides de treball fora de l’horari laboral, com mostren les últimes dades facilitades per la plataforma Infojobs. Apagar els nostres dispositius electrònics, respectar els horaris de treball i dedicar més temps a altres activitats a l’aire lliure pot influir beneficiosament en els nostres fills.
– Tic-tac, tic-tac… gestionar els temps. Segons dades de Qustodio, el 37% de les famílies no estableix un límit horari a l’ús de les pantalles en la llar. L’anàlisi de consum digital per part dels menors de la plataforma ja alertava de l’augment excessiu del temps d’ús per part dels menors que ha crescut un 76% en xarxes socials, en aplicacions de comunicació un 49%, un 25% en plataformes de vídeo en línia i un 23% en videojocs i és que, els més petits van arribar a utilitzar dispositius digitals fins a sobrepassar les 9 hores diàries, segons l’Observatori Social La Caixa.
– Ús de plataformes de seguretat digital. En un recent estudi del Panell de Llars de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC), el 74% dels pares saben que existeixen aquestes aplicacions de control parental, però només ho utilitzen 1 de cada 10 famílies. Mitjançant l’ús d’aquesta mena d’eines es podria arribar a evitar discussions amb els fills i començar a adoptar rutines digitals que garanteixin el benestar digital de tota la família i siguin un suport i recurs per als pares.
