Nina torna als escenaris amb una obra diferent. Aquest cop canvia els musicals per un Txèkhov, un dels més grans del teatre. El somni de qualsevol actor o actriu. L’últim acte és una obra protagonitzada per un gran actor, interpretat per Francesc Orella, que rep un homenatge molt especial dels personatges que l’han acompanyat al llarg dels escenaris. Un d’ells és l’enigmàtica actriu interpretada per la Nina.
Tornes als escenaris amb una obra de Txèkhov, que és un dels més grans per a qualsevol actor o actriu. Han trigat molt a convèncer-te? Estaves desitjant?
El meu “si, vull” va ser immediat. No m’ho vaig pensar massa. Al llarg d’aquests 35 anys d’ofici no he tingut massa oportunitats de fer text.
Com és possible que un metge i dramaturg rus del segle XIX sàpiga tant sobre les nostre angoixes i inquietuds actuals?
Carles Alfaro, director de l’obra, sempre diu que Txèkov escriu l’escena, no el personatge i és a través de les escenes i el seu nivell d’observació, anàlisi i detall que els personatges se’t dibuixen clarament. Tots ens podem veure reflectits avui en la naturalesa de les angoixes i inquietuds de què parla l’autor.
Tots ens podem veure reflectits avui en la naturalesa de les angoixes i inquietuds de què parla Anton Txèkhov
Sense fer espòilers. Qui és el teu personatge? Què significa per a l’actor homenatjat?
Serà complicat parlar del personatge i no avançar-nos! Diguem-ne que les tres actrius acompanyem a l’actor homenatjat en el darrers moments a l’escenari, a la a l’ofici, a la vida.
Quin és el millor moment per fer un homenatge a una gran trajectòria? Si t’esperes molt, fas tard; si t’avances, és com matar abans d’hora l’actor o l’actriu. Quin creus que és el millor moment?
Aquests reconeixements sovint arriben massa tard. Reconèixer en vida la trajectòria d’un professional no significa que aquest hagi arribat al final de la seva carrera sinó que hi ha excel·lit.
A l’últim acte els personatges amb qui ha compartit escena visiten a l’actor homenatjat. Quin personatge t’agradaria que et vingués a veure a tu?
No sóc gaire mitòmana però m’agradaria prendre un cafè amb Barbra Streisand.
Dediques bona part del teu temps a NinaStudio, un centre d’entrenament i rehabilitació de cos i veu, i a fer de professora. Alguns pensarien que és un reciclatge professional però en el teu cas crec que hi ha una gran vocació d’ensenyar. És així?
Des de fa anys combino l’escenari i la docència. Sumar la formació acadèmica a l’experiència que m’ha donat l’ofici i posar-les al servei de persones que volen millorar la seva veu i comunicació és el que més em motiva i m’il·lusiona ara mateix. NinaStudio és el meu projecte vital i per on passen tots els meus plans de futur. Ara bé, no s’entendria ni existiria sense la meva experiència de 35 anys amb la veu als escenaris, a la música o a la televisió.
OT és un format que m’estimo. Sempre me’n sentiré part
Tu ets com l’essència de l’Operación Triunfo. És inevitable preguntar-te si has vist les noves edicions i si et sembla que el fenomen continua. L’art i la música estan prou representats en comparació amb l’aspecte més televisiu? En definitiva, és un bon programa de música?
OT és un format que m’estimo. Sempre me’n sentiré part pel que va significar personalment i professionalment. Me n’he alegrat profundament que el programa tornés i triomfés com ho ha fet.
En aquest número publiquem un Especial sobre Educació. Avui en dia, què creus que haurien de fer uns pares si el seu fill o filla els diu que vol ser artista? Què els aconsellaries com a artista/professora?
Tots naixem amb un talent amagat en algun gir del nostre cervell però si no el detectem i el fomentem, aquest talent no es desenvoluparà. Aquesta és la feina dels pares i els educadors. En ells, l’infant ha de trobar el principal suport. No ens hauríem d’ocupar en estudiar una carrera per trobar una sortida laboral. Ens hauríem d’ocupar a cultivar el nostre talent i aspirar a ser els millors en el nostre àmbit i ser realment útils a la nostra societat.