S’ha convertit en una tradició de país
Aquest és l’origen de la festa major a Catalunya.
En ser una festa patronal, en honor a un sant patró o bé una patrona, implicava que la religió cristina hi fos molt present, per la qual cosa la rectoria o el bisbat hi tenia un paper de gran rellevància. L’esdeveniment més important era l’àpat de Festa Major, que anava a càrrec de la comunitat eclesiàstica. Eren tant elevades les despeses que molts bisbats van limitar als seus capellans a l’hora de convidar-hi veïns. Un exemple en fou Ferran el Catòlic, quan l’any 1487 va prohibir que es fessin despeses superiors a deu sous per cada foc (família), però aquesta fou derogada l’any següent a petició dels pagesos.
Les Festes Majors solen durar tres dies (que moltes ciutats i viles feien coincidir amb les fires), el primer del qual s’intenta fer coincidir en cap de setmana. Entre els actes religiosos es compta amb les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne amb un orador convidat per al sermó i la processó (sovint amb gegants) acompanyats per una banda.
Entre els actes profans en destaquen les cercaviles, balls a l’envelat o teatre, balls de sardanes, danses tradicionals, correbous, competicions esportives, focs artificials, correfocs, castells i les fires (atraccions). L’Ajuntament és l’encarregat de presidir els actes més solemnes. Alguns indrets també adornen amb garlandes els carrers i a la majoria de cases es fa un gran àpat ho hi conviden a parents i amics.
La Festa Major més propera
En el calendari costumista català hi han centenars de Festes Majors, tants com municipis existeixen. Amb tot, la més propera al calendari de festes gironines és la Festa Major de ç. La gratuïtat i l’aire lliure com a escenari de gairebé totes les propostes són els trets característics d’una celebració variada, dinàmica i engrescadora amb concordança amb el cosmopolitisme de la vila tot l’any. L’Ajuntament, amb la col·laboració amb diverses entitats locals, proposa un programa on la música, l’esport i les activitats familiars són les grans protagonistes. La principal novetat és la imatge gràfica de celebració, titulada Colors, obra de la gironina Cristina Culubret Rigau, guanyadora del 6è Concurs de cartells convocat pel consistori entre els alumnes de l’Escola Superior d’Art i Disseny d’Olot, el centre de referència d’estudis superiors de la matèria a les comarques de Girona.
La majoria dels concerts es concentren a la Plaça del Mil·lenari i comencen dimecres 15 d’agost (23 h) amb Apache . Recupera els millors temes de la història del pop-rock amb versions de Police, AC-DC o Pink Floyd, entre d’altres. L’endemà, dijous 16 d’agost és el torn de Momo (22.30 h) amb el seu particular tribut a Queen i, tot seguit, de la formació Star Tr3s (00 h), que repassen els grans èxits actuals i els clàssics del pop, rock, funky i disco. Divendres 17 d’agost (23 h) actuació d’Hotel Cochambre, un dels grup de versions més populars en un concert que esdevé espectacle. Dissabte 18 d’agost doble sessió de la millor música festiva del país amb Germà Negre (22.30 h) i Strombers (00 h). Darrerament, diumenge 19 d’agost hi ha el tradicional concert i ball de l’Orquestra Montgrins (20 h i 23.30 h).
Altres espais amb actuacions són la Plaça Major, on dimecres 15 d’agost hi haurà primer sardanes amb la Cobla Rossinyolets (19 h) i al vespre Les Anxovetes (22 h) que aproparan a tots els públics les seves havaneres canades en clau femenina. Aquest és l’origen de la festa major a Catalunya.
