Fa 40 anys del primer correfoc de Barcelona. Va ser durant la Mercè de l’any 1979 que va néixer aquesta pràctica i ha esdevingut una de les activitats més populars de Catalunya, de forma que una festa major no s’entén sense un correfoc. Per celebrar aquest aniversari, es publica Foc, foc, correfoc. Història dels grups de foc de Barcelona, un estudi històric que repassa el vincle centenari de la ciutat de Barcelona amb el món del foc.
L’obra, que editen l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial El Cep i la Nansa edicions, recull el testimoni d’alguns dels protagonistes del moment, detalla la formació de les colles i fa un inventari exhaustiu dels diables i les bèsties fogueres que hi ha actualment a la ciutat. Es tracta d’un llibre molt participatiu en el que han col·laborat experts i estudiosos de la festa i cultura popular.
L’inici del correfoc
Amadeu Carbó explica que el correfoc esdevingué en el seu inici “un indicador més d’un procés de renovació festiva, d’explosió cultural i d’alliberament col·lectiu” de la ciutat. Confirma la vitalitat del correfoc “amb prop de seixanta colles de diables actives i més de cinquanta figures de bestiari de foc”. Daniel Vilarrúbias investiga sobre els orígens del foc festiu a la ciutat comtal i Xavier Cordomí es centra en el període comprès entre els anys 1977 i 2018.
Jordi Barbet “Kami” és el responsable de descobrir la relació de la música amb el correfoc mentre que Montserrat Garrich i Jordi Cubillos focalitzen la seva atenció en la indumentària dels protagonistes així com alguns detalls complementaris que els serveixen per identificar-se en tot moment.
Ester Estela tanca el llibre amb una anàlisi de la relació entre foc i festa i un seguit d’entrevistes a testimonis diversos que han vist néixer el correfoc i han viscut la seva evolució en el decurs dels anys.
Dimecres 4 de desembre (18.30 hores) es farà la presentació a Can Galta Cremat, el Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, que celebra la festa major. Hi participaran, a més dels autors, Francesc Fabregat, cap dels Serveis de Cultura Popular de l’ICUB, i Xavier Arola, director de l’editorial El Cep i la Nansa.