Contingut
Xifres ‘astronòmiques’
Des de fa molts anys, la massa econòmica que mou el món del futbol té uns números extranòmics que sens dubte són impossible d’extrapolar a l’economia social pel que fa a paràmetres reals. Els salaris que cobren els jugadors professionals de primer nivell, són xifres mensuals altíssimes, recolzades per contractes que per cert tenen un salari mínim. A la Lliga Professional de Futbol espanyola, el salari mínim que ha de tenir un futbolista de la lliga són d’uns 350.000 euros l’any.
Qualsevol jugador d’el·lit, ja té un sou que no baixa dels 15 milions d’euros l’any (això sense comptar els patrocinis i ingressos per merchandising que puguin rebre). Més enllà dels sous, les xifres són encara més en els traspassos. Unes xifres que provoquen mal de caps, i que no sabem ben bé d’on es genera les grandíssimes quantitats de diners en el món del futbol.
Qui són els responsables?
Està clar que en lliure mercat tothom pot fer que el vulgui amb el capital privat i això sí, sempre passar per la legislació corresponent (Hisenda). Seguint aquesta bàsica teòria, lògicament no tindriem res a dir pel que a aquesta grandíssima despesa de milions que passen per davant nostre i que només fem que parlar d’ells, però que al cap i a la fi (per què no di-ho), són una falta de respecte cap a la societat en general.
És totalment inadmissible i poc ètic, que amb la fam que hi ha a determinants llocs del món, hi hagi infinites capacitats de recursos per evitar-ho i no es s’imposi una solució efectiva en termes generals. És cert que potser serien més responsables els governs per això, però està clar que s’està invertint milions i milions per unes activitats que són totalment d’oci i entreteniment.
El que potser és més curiós és la controvèrsia o fins i tot hipòcresia que podem tenir nosaltres mateixos, ja que tothom que llegeixi aquest article de ben segur que estarà d’acord amb aquest argument, però el més greu de tot és que som nosaltres mateixos (els aficionats) i fins i tot tots aquells que hem posat algun granet de sorra, per donar-li la popularitat i expectació a un esport que mou masses mundials i que sens dubte (com a opinió personal) és preciós, però que som nosaltres els que hem decidit i sobretot acceptat que aquest món sigui el que és, i en moltes ocasions ens fa dubtar si el que estem mirant per la televisió és un esport o un mega negoci en el qual nosaltres som els productors i que curiosament no guanyem cap benefici.
Un mercat més que inflacionat
Uns milions que han anat augmentant progressivament, començant pel polèmic jugador Luis Figo, pel qual el Reial Madrid va pagar 60 milions d’euros a l’any 2002, després el mateix club pagaria el 2010 uns 94 milions per Cristiano Ronaldo, cosa que va suposar un escàndol mundial, que després acabaria passant una cosa similar amb Gareth Bale per 101 milions (sent el primer cop que es traspassava la barrera dels 100.
Per a la socitat són números insultants, que quan semblava que el mercat futbolístic havia patit unes inflacions però havia tingut una estabilitat més o menys ferme, va arribar aquest estiu passat el PSG, en què el club parisí va pagar la claúsula de rescició de contracte per Neymar de 222 milions d’euros, superant barreres inexplicables i trencant definitivament aquest boig mercat.
Uns diners que posteriorment serien invertits pel FC Barcelona per dos fitxatges, Ousmane Dembélé (150M) i Philippe Coutinho per (160). Una mostra que els diners en el mercat futbolístic circulen com papers, i que des de factors d’imatge i publicitat, i sobretot, ingressos pels drets televisius, sembla que no tenen sostre.
