Els visitants de La Pedrera ja poden veure i experimentar el bosc urbà efímer que hi ha instal·lat al pati de Provença. Aquests últims dies s’hi ha realitzat una intervenció artística a càrrec de Zosen Bandido i Mina Hamada, muralistes urbans.
La Fundació Catalunya La Pedrera ja fa unes setmanes que va iniciar les tasques de reparació del pati de Provença o també conegut com a pati de les Papallones, per la seva ornamentació pictòrica. Amb les bastides ja instal·lades, es va construir un passadís temporal fet amb plafons de fusta, aquest espai és ara l’obra artística efímera de Zosen i Mina Hamada, dos referents del art visual.
La Fundació Catalunya La Pedrera promou el talent jove i la creativitat i proposa una nova experiència per al visitant: submergir-se a l’univers Gaudí d’una forma particular. Zosen i Mina han creat un passadís ple de color i de formes naturals “hem mirat on mirava Gaudí, amb colors i formes arrodonides, sempre amb la natura present”, ha explicat Zosen.
El mural és una obra efímera, és a dir, quan s’hagin de desmuntar les bastides en uns 8 mesos, es destruirà. “És l’essència de l’art urbà, la temporalitat, avui hi som i demà ja no, i hem volgut col·lar-nos a l’obra mestra de Gaudí per sorprendre a tots aquells que visitin l’edifici”.
Els artistes: Zosen i Mina, referents en art urbà internacional
Zosen i Mina Hamada són dos artistes visuals provinents un de l’Argentina i l’altre del Japó; residents actualment a Barcelona. La seva passió pel color i les formes lliures els va portar a col·laborar en murals de diversos formats. El seu repertori artístic abasta murals, pintures sobre tela, il·lustració, instal·lacions, serigrafia i autoedició de llibres. Els seus treballs conjunts es poden trobar en diverses ciutats d’Europa, Amèrica de Nord i de Sud i el Japó. I també a La Pedrera de Barcelona
La Pedrera, el far de la Fundació Catalunya La Pedrera
La Pedrera és la seu i el principal equipament que gestiona la Fundació Catalunya La Pedrera, una fundació privada independent que destina tots els recursos generats a la conservació de l’edifici, però també projecte socials, educatius, culturals i mediambientals. Aquests projectes beneficien cada any més de 500 mil persones a tot Catalunya.
