Contingut
L’automoció busca la via per transitar cap al futur sense perdre competitivitat i, precisament per això, “Catalunya ha d’aspirar a convertir-se en un centre mundial en tecnologies d’electromobilitat creant ponts entre actors i amb una planificació del Govern”.
Aquesta és una de les conclusions que CCOO d’Indústria de Catalunya extreu en l’informe Metamorfosi i renaixement del sector de l’automoció a Catalunya sobre com el sector afronta la revolució de la mobilitat sostenible, presentat en un lloc tan simbòlic com ho és a l’auditori del Consorci de Formació Professional d’Automoció, just al costat de la gran ciutat de Seat a Martorell. Però, com afronta la transició de la mobilitat un sector que factura anualment 23.842 milions d’euros -el 10% del PIB català- i dóna feina a més de 143.400 persones?
Si bé és cert que entre gener i juliol del 2019, el 19% dels afectats per EROs a Catalunya prové d’aquest sector, també ho és que molts d’aquests EROs responen a una transformació de tots els sectors pel canvi cultural que comporta la digitalització, motiu pel qual seria important, i sempre segons subratlla l’informe, “disposar d’una indústria auxiliar per als components electrònics”.
Però per això caldria “crear una plataforma elèctrica a Catalunya” i, a més, el territori català hauria de “produir bateries per garantir la viabilitat de les plantes constructores”. De fet, si no es mira d’aquesta manera cap al futur, l’informe denúncia que “Catalunya podria perdre el tren de la mobilitat elèctrica si no s’ubiquen al territori pactes o aliances per a la fabricació de bateries”.
Estratègies amb llums llargues
Davant d’això, el president del Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya, Josep Maria Vall, es mostra convençut que Catalunya “està preparada per a aquest canvi” perquè, assegura, “els fabricants d’automòbils sempre han fet els deures”. Per portar-ho a terme, i segons el seu parer, “cal ser arriscat i fer plans estratègics a 10 anys vista” perquè, si no és així, “el 75% de les empreses poden desaparèixer”.
Chacón: “Cal mirar què passa a escala internacional, què passa amb les tecnologies en la transformació de la indústria i veure quins són els nostres actius”
Dins d’aquest panorama, però, s’hi barregen molts altres factors. I és que no només s’ha de tenir en compte que “moltes empreses no saben què han de fer”, sinó que també hi intervenen qüestions internacionals com la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, el Brexit o la desacceleració econòmica. I això, adverteix el secretari general d’Indústria de CCOO, Agustín Martín, “ja no va de negociar convenis col·lectius, sinó els plans industrials”.
En aquest sentit, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, després de reivindicar que es presentés amb currículum tots els seus companys de taula -tots homes- menys a ella, i de recordar que té més de 20 anys d’experiència en el món de la indústria, assegura que la Generalitat “prendrà mesures” i sosté que “la col·laboració público-privada és essencial”. “Cal mirar què passa a escala internacional, què passa amb les tecnologies en la transformació de la indústria i veure quins són els nostres actius, com les startups, on a Alemanya no ho tenen tan desenvolupat”, destaca. De fet, Chacón ja va fer el primer pas al juliol per marcar l’estratègia del Departament d’Empresa i Coneixement i del sector de l’automoció i enfortir, així, la competitivitat d’aquesta indústria.
Catalunya, bressol de les bateries elèctriques?
L’informe de CCOO posa de relleu que perquè Catalunya no perdi competitivitat ha de produir bateries elèctriques perquè, avisa, “els països que no tinguin aquesta capacitat, no podran competir amb la fabricació de vehicles”. De fet, actualment només hi ha una empresa que en produeixi, Silence, i les bateries que fabrica són per a les motos elèctriques. “Perquè triomfi el vehicle elèctric s’han de millorar les bateries, però també abaratir-les i per abaratir-les cal construir-ne en massa”, afegeix el responsable de Política Sectorial de CCOO de Catalunya, Salvador Clarós, que insisteix en el fet que “si la indústria europea ha de prescindir de les bateries, que serà el 40% del valor dels cotxes, ningú fabricarà vehicles a Europa i perdrem aquesta indústria”.
Però això no és feina fàcil. El secretari d’Indústria de CCOO a Espanya adverteix que, si bé és cert que, per exemple, Tarragona pot ser la fàbrica de bateries elèctriques, també ho és que “hem de trencar hipocresies” perquè, entre d’altres, “tenim problemes per les mines metàl·liques de Salamanca i les bateries són de liti”. Tot plegat demostra, a judici seu, que “tenim un problema de debilitat en l’àmbit energètic”.
Gutiérrez: “Cal recuperar el concepte de la indústria des del punt de vista democràtic i del manteniment de l’Estat del Benestar”
Per la seva banda, el director general d’Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa espanyol, Galo Gutiérrez, que va venir en absència de la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, que tot i haver confirmat la seva assistència, va fallar a la cita, apunta que “cal recuperar el concepte de la indústria des del punt de vista democràtic i del manteniment de l’Estat del Benestar”. Ara bé, justifica aquests moments d’incertesa sota l’argument que “ens trobem amb què hem d’industrialitzar el país, però hem d’atendre a la descarbonització de l’economia i la indústria mentre estem dins del repte de la digitalització”.
Cal regulació, però no hi ha Govern
Catalunya, com és habitual, és capdavantera en impulsar pactes que facin caminar el territori cap al futur amb una estratègia marcada. Va ser així amb el Pacte Nacional per la Indústria que va ser signat “tot i el 155”. Un pacte que, malgrat el que representa, no es pot executar del tot perquè, lamenta la consellera, “el que no estem complint és el que està vinculat als pressupostos perquè estan prorrogats”. I una estratègia que s’haurà de centrar, també, en la formació universitària i professional perquè, “encara que és una necessitat que compartim amb altres països, ens falten molts enginyers i enginyeres”, assenyala Chacón.
En aquesta línia, el vicepresident executiu d’Anfac, Mario Armero, reclama “tecnologia, finançament, formació i una regulació intel·ligent si volem que Espanya lideri la mobilitat del futur”. De fet, tot i que Europa s’ha marcat el 2050 per ser un espai totalment lliure d’emissions, l’Estat s’ha posat com a repte fer-ho de cara al 2040. Però per això també cal “una unitat de mercat” i que, per exemple, “els cotxes que fabriqui Seat a Barcelona es puguin conduir a les Balears”, exemplifica Armero, que afegeix que l’ideal seria comptar amb “un pla únic europeu i un pla de suport real a l’electromobilitat. No com els que hi ha hagut fins ara”, sentencia.
Pacheco reivindica “la democratització dels treballadors perquè puguin accedir a un polígon d’aquestes característiques sense que se’ls obligui a utilitzar el vehicle propi”
L’acte reuneix els principals representants dels treballadors de les empreses d’automoció i components situades a Catalunya. Desenes d’afiliats de CCOO posen consciència al que representa, tant per als empleats com pel territori català, el futur de la mobilitat. I així ho escolten atentament a l’auditori del Consorci de Formació Professional d’Automoció que, a banda d’estar situat al costat de la Seat de Martorell, s’ubica al carrer Manuel Gallardo, expresident del comitè de Seat i sindicalista d’UGT, però que, segons el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, encara podria ser un edifici més simbòlic si se’l bategés amb el nom de Simón Rosado, sindicalista de CCOO i exrepresentant dels treballadors de Derbi.
I tot amb una última nota a peu de pàgina, però no per això menys important: “la democratització dels treballadors perquè puguin accedir a un polígon d’aquestes característiques sense que se’ls obligui a utilitzar el vehicle propi perquè, això, no és sostenible ni econòmicament ni ambientalment”.
