La joia de l'Eixample, un monument revolucionari

Contingut

1 Conegut per ser l’últim conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova és un símbol del moviment catalanista des de la Guerra de Successió.

Conegut per ser l’últim conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova és un símbol del moviment catalanista des de la Guerra de Successió.

En cada diada de Catalunya, centenars de persones i institucions s’apropen al monument de Rafael Casanova per realitzar ofrenes florals per honrar la memòria de l’últim conseller en cap.

Però, per què és conegut?

Primer de tot, anem a conèixer la figura de Rafael Casanova per poder entendre bé la seva importància en la cultura catalana. Advocat i política català, partidista de l’arxiduc Carles d’Àustria en l’entorn bèl·lic de la Guerra de Successió Espanyola. La seva figura es va convertir en un símbol ciutadà que lluitava contra la tirania i reclamava l’autogovernació del territori. Va ser la màxima autoritat de la ciutat de Barcelona per ser el Conseller en cap des del 1713 fins al 1714.

Durant la batalla, va ser ferit per defensar la ciutat comtal contra les tropes de Felip V, en el dia que avui coneixem com a la Diada de Catalunya, l’11 de setembre del 1714. Un cop van guanyar les tropes borbòniques van retirar-lo dels seus càrrecs polítics i militars, a més a més de retirar-li les seves propietats privades.

Rafael Casanova, símbol de protesta

Un segle més tard, Barcelona va dedicar-li un carrer i anys més tard una estàtua que ràpidament es va convertir en un punt de concentració per a manifestacions i altres actes reivindicatoris contra les lleis i decrets de l’estat espanyol pel Codí Civil.

Amb el pas dels anys, aquest monument a Rafael Casanova es va convertir en un lloc representatiu per a fer concentracions el dia 11 de setembre. Però no va ser fins al 1913 que l’Ajuntament de Barcelona es van sumar a l’acte d’ofrenes florals i una placa commemoraria: Aquí va caure ferit el Conseller en Cap Rafael Casanova defensant les Llibertats de Catalunya. 11 de setembre del 1714.

Prohibicions

En arribar el cop d’Estat de Primo de Rivera, l’homenatge va ser prohibit juntament amb la Mancomunitat de Catalunya, essent la primera institució d’autogovern des del 1714. Després de la mort del dictador, el 1939, l’acta va tornar a ser instaurat pel Governador Civil de Barcelona.

El segon cop que l’acta va ser vetat amb la instauració de la Segona República Espanyola i amb l’arribada de Franco al poder. A més a més, l’estàtua de Rafael Casanova va ser retirada amb la intenció de destruir-la, cosa que finalment no va succeir i es va quedar emmagatzemada als dipòsits municipals de Barcelona.

Posteriorment, el gener del 1975, després de la mort de Franco, el Museu d’Art de Catalunya va revelar on s’amagaven l’estàtua de Rafael Casanova. Donant pas el 1977 a la recuperació total de la celebració i de la reinstauració de l’estàtua en la ubicació que la coneixem actualment, la Ronda de Sant Pere.

Fina arribar actualment, on cada 11 de setembre on representats polítics i de la societat civil catalana rendeixen homenatge al qui va ser un dia el Conseller Cap de Barcelona.