La Casa Beethoven fa 140 anys, tot un símbol històric per als amants de la música i un centre de referència en partitures i instruments.
La petita botiga del número 97 de la Ramblas està d’aniversari. Va obrir les seves portes l’any 1880 i és tota una mostra de força i lluita contra els temps per saber sobreposar-se als canvis i noves tecnologies.
La Casa Beethoven fa 140 anys
Dins la petita porta de fusta que presideix l’accés, d’estil modernista, s’hi aguarden milers i milers d’històries en el temps, anys de resistència, crisis, guerres i nous models de ciutat els quals la botiga ha aguantat sense precedents fins l’actualitat.
Al mig de la botiga hi ha un piano on cada dissabte, un grup de persones es reuneixen per tocar-lo. Un dia ho van arribar a fer Albérniz o Granados.
La botiga ven des d’instruments, discos, partitures o llibres especialitzats d’aprenentatge. Per tant, Beethoven també ha hagut de fer front a la pirateria, un dels grans mals d’aquest sector i al seu pitjor enemic, l’Internet.
L’establiment va ser fundat per Rafael de Guàrdia i, inicialment, prenia el nom de Casa Guàrdia, una botiga de partitures musicals el 1880. Aquell mateix any, s’abolia a Espanya l’esclavitud a Cuba, s’inventava la llum incandescent per part de Thomas Alva Edison o la Patum de Berga baixava a Barcelona.
El canvi de nom va venir ben entrat el segle XIX i van optar per Casa Beethoven, en honor al compositor alemany més comercial d’aquells temps.
El 1915 va ser l’època d’auge de les botigues de partitiures, i venda i reparació d’instruments musicals, per tant Beethoven va viure una gran temporada a càrrec de Lluís Maria Gonçaga Jordà, l’oncle de l’actual propietari Jaume Doncos.
Els anys 20 van començar arribar els sistemes d’enregistrament de so dels Estats Units, així com el gramòfon o el disc de vinil. La venda de partitures es va veure molt afectada però la Casa Beethoven va saber adaptar-se aquest canvi.
La Guerra Civil van ser tres anys de penúria, fam i crisi econòmica que els va afectar greument. Tot i això, van seguir important partitures d’Anglaterra o Alemanya, com sempre havien fet. Però, als nacionals va ser un gest que no els agradava, ja que incomplien amb el sistema autàrquic d’autoconsum de proximitat. Per tant, van haver de fer-ho d’amagat, tot i tenir la botiga oberta. De manera, clandestina.
Jaume Doncos pare va passar el relleu a l’actual Doncos l’any 1978, que continua al capdavant del negoci amb ganes i ambició. Porta amb orgull ésser un dels establiments més emblemàtics i històrics de la ciutat i que encara es mantingui dempeus.
La degradació del barri és un altre dels punts actuals que la botiga pateix. Com anècdota, l’establiment va ser de refugi en l’atemptat de la Rambla d’ara fa quasi tres anys. Tal i com va explicar a El Periódico, va escoltar un soroll i, en sortir, ja va veure dues persones mortes. Per tant, va refugiar desenes de persones dins poc després de l’embastida de la furgoneta.
La situació geogràfica de la botiga permet la resistència i mantenir el seu llegat històric.
Et recomanem:
