Contingut
La tecnologia obre noves possibilitats en l’acompanyament al final de la vida
L’acompanyament de les persones amb malalties avançades i dels seus familiars, així com el procés de dol després de la mort d’un ésser estimat, afronta nous reptes amb l’arribada de la intel·ligència artificial (IA). Diverses iniciatives tecnològiques busquen millorar el benestar dels pacients, facilitar l’atenció domiciliària i oferir noves formes de suport emocional. Tot i això, els experts coincideixen que la tecnologia ha de complementar l’atenció humana, no substituir-la.
En aquesta línia, professionals col·laboradors del programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa” reflexionen sobre les oportunitats i els riscos d’aquestes eines. L’objectiu és explorar com la innovació pot contribuir a una atenció més accessible i personalitzada, sense perdre de vista la proximitat i la relació entre les persones.
Un programa que ha atès més de 155.400 persones a Barcelona
Avalat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el programa ha atès a Barcelona fins ara a més de 155.400 persones: 74.397 pacients i 81.068 familiars, amb una metodologia innovadora i en constant evolució.
Aquesta tasca posa en relleu la importància d’oferir una atenció integral que tingui en compte tant les necessitats dels pacients com les de les persones que els acompanyen durant el procés de malaltia.
Realitat virtual i intel·ligència artificial en les cures pal·liatives
Una de les iniciatives destacades és HENKO NET, un projecte en què participen França, Portugal i Espanya. La iniciativa treballa en el desenvolupament d’eines basades en intel·ligència artificial per detectar de manera primerenca les necessitats de cures pal·liatives i millorar el benestar de les persones amb malalties avançades al seu domicili.
Juan Manuel Sánchez, doctor en Psicologia Clínica i de la Salut i professional del programa a l’Hospital de Los Montalvos, a Salamanca, explica que aquestes solucions poden facilitar l’atenció, especialment en entorns rurals, on els recursos són més limitats i els desplaçaments poden dificultar el seguiment dels pacients.
El telemonitoratge permet fer un seguiment virtual i optimitzar el temps dels professionals. A més, la realitat virtual ofereix experiències significatives a persones que, a causa del seu estat de salut, ja no poden fer determinades activitats o visitar alguns llocs.
Sánchez explica casos de pacients que han pogut visitar virtualment una platja al capvespre, recórrer els canals de Venècia en una gòndola o tornar a veure la casa on van néixer. Aquestes experiències poden contribuir al seu benestar emocional en una etapa especialment delicada.
La plataforma també vol facilitar que pacients i familiars resolguin dubtes i accedeixin a informació útil entre les visites dels equips assistencials. Tanmateix, Sánchez subratlla que la intel·ligència artificial ha d’estar sempre guiada pel criteri humà i que el contacte amb els professionals continua sent essencial.
Els deadbots: conversar amb un ésser estimat que ha mort
Una nova manera de viure el dol
Les possibilitats de la intel·ligència artificial també arriben a l’acompanyament durant el dol. Algunes empreses desenvolupen els anomenats griefbots, deadbots o thanabots, sistemes que utilitzen la petjada digital d’una persona difunta per simular la seva personalitat i la seva manera de comunicar-se.
Aquestes eines poden incorporar informació procedent de xarxes socials, correus electrònics, converses, fotografies, vídeos i missatges de veu. Algunes fins i tot utilitzen avatars amb l’aparença física de la persona que ha mort, amb els quals els usuaris poden mantenir converses interactives.
Belén Jiménez Alonso, professora d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora especialitzada en el dol, explica que la relació amb les persones difuntes ha canviat amb el temps. Mantenir un vincle amb algú que ha mort no és necessàriament incompatible amb un procés de dol saludable, però cal valorar com influeix aquesta connexió en cada persona.
Aquests sistemes poden ajudar a expressar qüestions pendents, acomiadar-se quan no hi ha hagut l’oportunitat de fer-ho o trobar una certa regulació emocional en moments de soledat. No obstant això, també poden dificultar l’acceptació de la pèrdua, generar dependència emocional, provocar angoixa o confusió i afavorir dinàmiques poc saludables.
Privacitat, consentiment i supervisió professional
Un dels principals reptes dels deadbots és la gestió de les dades personals. La creació d’aquests sistemes implica utilitzar informació que pot tenir un caràcter íntim, com ara missatges privats o converses amb altres persones. Per això, cal plantejar qüestions sobre el consentiment, la protecció de les dades i el control dels continguts que s’utilitzen per recrear una persona.
Belén Jiménez també adverteix del risc que aquestes eines acabin desplaçant el suport humà. Si una persona deixa de recórrer a altres recursos i manté una relació sistemàtica amb un bot, aquesta dinàmica pot esdevenir problemàtica. A més, encara es desconeixen els efectes d’aquestes aplicacions a mitjà i llarg termini.
En la mateixa línia, Jaime Boceta Osuna, metge de l’equip de suport de cures pal·liatives de l’Hospital Universitari Virgen de la Macarena de Sevilla, defensa que l’acompanyament del sofriment humà no s’hauria de delegar completament a la tecnologia. La presència, la comunicació i la capacitat d’entendre la vulnerabilitat de cada persona continuen sent fonamentals.
L’expert també destaca la necessitat de supervisar les respostes de la intel·ligència artificial, garantir la transparència dels sistemes i identificar possibles biaixos. En situacions de final de vida, aquestes precaucions són especialment rellevants, ja que els pacients i les seves famílies han de prendre decisions importants.
La tecnologia com a complement de l’acompanyament humà
La intel·ligència artificial pot ampliar les possibilitats d’atenció a les persones amb malalties avançades i oferir noves eines per afrontar el dol. El telemonitoratge, la realitat virtual i els assistents conversacionals són exemples d’innovacions que poden facilitar l’accés als recursos i contribuir al benestar emocional.
Tanmateix, el seu ús exigeix criteris ètics, protecció de la privacitat i supervisió professional. Els experts coincideixen que aquestes solucions han d’estar al servei de les persones i no substituir les relacions humanes.
En definitiva, el repte és trobar un equilibri entre innovació i proximitat. La tecnologia pot ajudar a millorar l’acompanyament en moments de gran vulnerabilitat, però la presència humana continua sent indispensable en l’atenció al final de la vida i en el procés de dol.
