Donar una paga als fills pot ser una bona manera d’ensenyar-los a gestionar els diners, distingir entre desitjos i necessitats i aprendre a estalviar. Però a quina edat és recomanable començar i quants diners els hauríem de donar? Arriba un moment en què els fills comencen a demanar diners per comprar-se alguna cosa amb els amics, anar al cinema o prendre alguna cosa després de classe. I és aleshores quan molts pares es plantegen si ha arribat l’hora de donar-los una paga setmanal o mensual.
No hi ha una edat exacta ni una quantitat que serveixi per a totes les famílies. La decisió depèn de la maduresa de cada noi o noia, de les seves necessitats i de la situació econòmica de casa. El que sí que sembla clar és que aprendre a gestionar petites quantitats de diners des de jove pot ajudar-los a prendre decisions més responsables quan siguin adults.
Contingut
A quina edat podem començar a donar paga?
Entre els 8 i els 10 anys, alguns infants ja poden començar a familiaritzar-se amb els diners i entendre que no es pot comprar tot el que es vol. En aquesta etapa, una petita quantitat setmanal pot servir per aprendre a comptar, guardar monedes i decidir si prefereixen gastar els diners de seguida o estalviar-los per a una compra més gran.
A partir dels 11 o 12 anys, quan comencen a tenir més vida social i a fer activitats amb els amics, la paga pot adquirir un sentit més pràctic. Els permet gestionar petites despeses i començar a organitzar-se sense haver de demanar diners cada vegada.
Durant l’adolescència, especialment entre els 13 i els 16 anys, aquesta autonomia es pot ampliar progressivament. És un bon moment per parlar de pressupostos, estalvi i prioritats, i perquè entenguin que tenir diners propis també implica prendre decisions.
En qualsevol cas, més que fixar-se només en l’edat, convé valorar si el jove és capaç d’entendre els límits i assumir una certa responsabilitat.
Quants diners hauríem de donar als adolescents?
No hi ha una xifra universal. La quantitat hauria d’estar relacionada amb les despeses que es volen cobrir i amb el pressupost familiar. No és el mateix donar diners per a petits capricis que assumir també les sortides del cap de setmana o el transport. Una paga orientativa podria situar-se entre els 5 i els 10 euros setmanals per als adolescents més joves, i entre els 10 i els 20 euros per als més grans, sempre que les circumstàncies familiars ho permetin. Són només exemples per començar a parlar-ne, no quantitats recomanades per a tothom. També és important aclarir què han de pagar amb aquests diners. Si la paga serveix per comprar llaminadures, revistes o petits capricis, les necessitats són diferents de les d’un adolescent que també ha de cobrir determinades activitats d’oci. L’objectiu no és donar-los tants diners com els seus amics, sinó trobar una quantitat raonable que els permeti aprendre a administrar-los.
Paga setmanal o mensual: què és millor?
Quan són petits, la paga setmanal acostuma a ser més fàcil de gestionar. Si reben una quantitat cada setmana, poden controlar millor les despeses i veure de seguida les conseqüències de gastar massa. A mesura que es fan grans, es pot passar a una paga quinzenal o mensual. D’aquesta manera, aprenen a repartir els diners al llarg d’un període més llarg i a reservar-ne una part per als últims dies. Això sí, si es queden sense diners abans d’hora, no cal avançar-los automàticament la paga següent. Sempre que no es tracti d’una necessitat real, deixar que experimentin les conseqüències d’una mala planificació pot ser una lliçó útil.
Com ensenyar-los a estalviar sense convertir-ho en una obligació?
Una de les millors maneres d’aprendre a estalviar és tenir un objectiu concret. Pot ser comprar-se uns auriculars, una peça de roba o pagar una activitat que els faci il·lusió. En lloc de limitar-se a dir-los que no s’ho gastin tot, és més útil ajudar-los a calcular quant necessiten i quant temps trigaran a reunir els diners. També poden acostumar-se a separar una petita part de cada paga abans de començar a gastar.
Un altre aspecte important és parlar de les compres impulsives. Si es gasten tots els diners en una tarda, potser hauran d’esperar uns dies per tornar a tenir-ne. Aquesta experiència els pot ajudar a pensar-s’ho dues vegades la pròxima vegada.
La paga també és una bona oportunitat per explicar que tenir diners no significa haver-los de gastar i que, de vegades, renunciar a una compra immediata permet aconseguir alguna cosa que valoren més.
Cal vincular la paga a les tasques de casa?
És una de les qüestions que genera més debat entre les famílies. Alguns pares consideren que els fills han de guanyar-se els diners fent feines domèstiques, mentre que d’altres prefereixen donar-los una paga fixa independentment de les obligacions de casa. Una opció és separar les dues coses. Fer-se el llit, endreçar l’habitació o col·laborar en les tasques familiars forma part de la convivència i no hauria de dependre necessàriament de rebre diners a canvi.
En canvi, es pot valorar una recompensa puntual per una feina extraordinària, sempre que s’hagi acordat prèviament. Així, els adolescents aprenen que hi ha responsabilitats que formen part del dia a dia i altres activitats que poden tenir una compensació.
Ensenyar a gestionar els diners és molt més que donar una paga. És oferir als adolescents l’oportunitat d’equivocar-se amb petites quantitats, aprendre a prioritzar i entendre el valor de l’esforç. No importa tant si comencen amb cinc o deu euros com que tinguin l’acompanyament necessari per convertir aquesta experiència en un aprenentatge útil per al futur.
