L’Organització Meteorològica Mundial va anunciar coincidint amb la COP26, la Conferència del Clima, que el 2020 va assolir les 413,2 parts per milió (ppm), un augment del 149% respecte als nivells de 1750, l’any triat com a referència de l’inici de la revolució industrial i alteració del clima a causa de les activitats humanes. Els dos protagonistes també, el metà i l’òxid nitrós van assolir concentracions d’un 262% i un 123% superiors, respectivament, als nivells de 1750. I el que està clar és que la maquinària atmosfèrica i dels gasos d’efecte hivernacle té una enorme inèrcia, comparable a la d’un creuer que, quan s’acosta a port, si apaga els motors, continuarà navegant molta distància. En aquest sentit, la reducció d’activitat a causa de la pandèmia de la Covid-19 no va tenir cap efecte sobre les emissions, ja que només van tenir una disminució temporal i que en el conjunt de l’any van augmentar. A més, l’augment de concentració de CO₂ té impacte negatiu als oceans, que absorbeixen al voltant del 23% de les emissions anuals procedents de les activitats humanes. Aquest gas augmenta l’acidesa, la qual mata directament molts animals i plantes, i redueix la capacitat de captar el CO₂. El pH de la superfície de mar ha disminuït en els darrers 40 anys i és el més baix que hi ha hagut des de fa, com a mínim, 26.000 anys. Avui dia, l’any 2021, segons l’OMM, ja s’ha arribat a un augment d’uns 1,09 graus respecte a la referència, la mitjana del període 1850 1900. A més a més, la pujada del nivell del mar, per la seva banda, va assolir un nou màxim el 2021. Si entre el 1993 i el 2002 l’augment mitjà va ser de 2,1 mil·límetres per any, entre el 2013 i el 2021 va ser de 4,4 mil·límetres, és a dir, una mica més del doble. Una de les causes principals és la fusió dels gels.
Però posar fre a tot això, de cop i volta, és molt difícil per no dir impossible. Es necessiten canvis profunds d’abast mundial que, ja s’han començat a produir però a ritmes molt diferents en funció de països i regions. El funcionament de la humanitat basat en els combustibles fòssils en les darreres dècades ha de donar pas a una humanitat basada en fonts netes i inesgotables, les anomenades renovables. La solar, hidràulica, eòlica, geotèrmica, biomassa, etc. són la solució a molts problemes i, sobretot al problema endèmic de les energies no renovables o brutes que consisteix a estar dominades i explotades per uns pocs personatges al món. Dependre dels seus interessos, del transport a llarga distància i d’altres variables fa que faci feble el funcionament del planeta i, sobretot el fa molt brut. Cal tenir present que el 62% de la població mundial es troba a Àsia o el 10% a Europa. Malgrat que 2/3 dels científics vinculats al COP26 són clarament pessimistes del que ens espera aquest segle, en aquest moment, els EUA i la Xina estan més implicats en trobar el camí cap a la transició energètica, i això és esperançador. Només la Xina dobla pràcticament la població de tot Europa i ha començat una carrera frenètica cap al desenvolupament de les renovables. Això si, amb un parc actual energètic encara basat en el carbó i el fuel.
L’esperança mai s’ha de perdre i estem davant d’una oportunitat històrica per canviar el funcionament del món en molts sentits.
