La Bet Molina és una creadora de contingut, i periodista cultural. Ara, també presenta el programa literari del 3Cat “Literal”. L’Aina Pizarro parla amb ella sobre com els mitjans de comunicació s’han anat adaptant a la digitalització, de per què la cultura mai ha deixat d’estar de moda entre els joves i de crear contingut en català.
– Qui és la Bet Molina?
Jo soc periodista i al mateix temps creo contingut a xarxes, tot sobre l’àmbit cultural. I aleshores toco una mica temes com literatura o el teatre. Per tant, si hagués de descriure la Bet Molina en l’àmbit professional et diria que soc periodista cultural, i creadora de contingut.
–Tant una cosa com l’altra té un punt en comú, que és la comunicació. En quin moment decideixes estudiar periodisme?
Des de petita que m’agradava el periodisme. Amb només deu anys feia vídeos dient: Bet Molina TV3, Barcelona. Però bromes a part, sí que és veritat que tinc molts interessos, és a dir, des de filosofia, la psicologia, la literatura… I crec que tenir aquests interessos, et permet apropar-te a molts mons diferents.
– I en algun moment decideixes fer el salt a les xarxes. Això surt innat, o et proposes començar a crear contingut?
Realment m’ho vaig proposar. He acabat la carrera fa relativament poc, farà un any i poc. I vaig pensar que el fet de fer contingut m’obria moltes portes en el món comunicatiu. Jo veia que molts creadors de contingut acabaven a mitjans, i jo pensava: he estudiat periodisme i estic veient que hi ha moltes més possibilitats d’acabar a un mitjà de comunicació creant contingut… que estudiant periodisme. Alhora, també he de dir que m’agrada molt posar-me davant la càmera, explicar les meves coses. Parlar de cultura és el tema que m’interessa.
– Et defineixes com a periodista “cultureta”. Creus que hi ha un biaix entre el món cultural i els joves? És a dir, la cultura és una cosa que ara està tornant a ser una moda entre els joves?
Jo crec que ha anat evolucionant la relació entre cultura i gent jove, però crec que sempre ha anat plegats. L’únic que sí que és veritat que els joves a vegades venen marcats per l’estereotip que són persones que només surten de festa i queden amb els amics al bar. Llavors, això pot ser molt important i alhora real, però al mateix temps també els joves anem al teatre, al cinema, consumim molta cultura i llegim llibres.
– Per tant, el fet que algú es presenti com “cultureta” i hi hagi la tendència de portar-ho tot més cap a l’estil modernet que deies, ja ho està convertint en quelcom que està de moda.
Jo crec que sí que hi ha un punt que estigui una mica de moda. És a dir, crec que hi ha la mateixa moda, que potser de vegades crea una mica de rebuig el fet de tenir “cultureta”. És l’exemple del típic noi que llegeix un llibre al tren, que va amb una bossa de tela… Però sí que és veritat que hi ha, que hi ha com un punt “xulo”, que ets guai si et treus un llibre de Mercè Rodoreda a una cafeteria i romàntic, poses una mica aquella situació. Llavors això està molt bé perquè al mateix temps estem normalitzant una literatura que potser fa temps feia molta mandra, quan recomanaven a l’escola el llibre Mirall Trencat i ara, en principi, tu obres Mirall Trencat i et sents la persona més maca i interessant de Barcelona.
– El teu altaveu és a xarxes, però també col·labores amb mitjans. S’estan adaptant els mitjans tradicionals a les tendències actuals i als interessos dels joves? Podem dir que s’han modernitzat?
Crec que sí. No crec que ho tinguem cent per cent assolit, òbviament, però crec que s’estan posant molts esforços últimament. Jo treballo amb el 3Cat, i tinc un programa de literatura, que es diu Literal, i a més a més ara també col·laboro amb iCat. Crec que s’estan posant molts esforços per poder obrir les portes a gent jove, sobretot a creadors de contingut, i crec que no ho tenim assolit.
Però que s’està posant molt esforç per poder aconseguir-ho, i que de mica en mica anem trobant la fórmula a base de prova i error. Sí que és veritat que aquests mitjans acostumen a estar sempre dirigits per persones grans, com és obvi per experiència. Però de vegades es veu com aquest contrast de “persona gran” que està intentant fer de persona jove, i no s’acaba de trobar el punt d’unió. Per tant, està molt bé que puguin delegar una mica aquestes visions a la gent més jove, que al final sap què és el que interessa.
– I des de sempre has comunicat en català. Sovint es pregunta als creadors de contingut perquè decideixen fer el seu contingut en la seva pròpia llengua. Creus que ja hem normalitzat la creació de nous formats en català i que, per tant, hem superat la pregunta?
Cada vegada tenim, gràcies a déu, més creadors en contingut i creadores en català, i és molt important tenir referents que el parlin. Perquè si jo ara vaig a l’escola, em trobo amb molts nens petits que no parlen el català i és fort, i crec que és molt important que almenys el paper de les xarxes s’estigui normalitzant. I cada vegada trobem més creadores en català. Llavors sí que hi ha una normalització heavy, però al mateix temps crec que queda molta feina per fer.
– Com veus la correlació entre els periodistes i els creadors de contingut? Pot un creador de contingut acabar adoptant el rol de periodista?
Això és obrir un debat. Depèn de la situació. Estic súper a favor que creadors de contingut puguin entrar a mitjans de comunicació, però crec que no hem d’oblidar el rol dels periodistes en la seva formació i el seu rigor informatiu. Alhora, les persones que creen continguts són comunicadors molt bons, perquè al final cada dia s’exposen davant d’una càmera, i expliquen les seves històries tant com de la seva vida personal com cultural. La cosa és que de vegades la línia és molt fina entre els creadors de contingut i el periodisme, i per tant crec que s’hauria de prestar una mica més d’atenció i marcar una mica més aquesta línia que crec que de vegades es desdibuixa molt ràpidament.
