A la Barcelona cosmopolita hi conviuen, des de fa temps, molts habitants diversos, diferents dels veïns de tota la vida. Ja estem acostumats al turisme, la migració forma part de la història de la ciutat, però últimament ha aparegut un nou perfil: l’expat.
Turista, migrant, expat… els tres termes ens parlen de persones vingudes de fora per conviure amb l’espai local, però no tots signifiquen el mateix, i els matisos del significat de cadascun ens parlen d’orígens, motius i tipus de mobilitat diversos que condicionen la relació amb la ciutat.
Contingut
Turista
Un turista és una persona que viatja a un lloc diferent per un període curt de temps, amb l’objectiu de gaudir d’activitats recreatives, culturals o d’oci. Els turistes no busquen establir-se al lloc que visiten; el seu propòsit és explorar i experimentar allò que la destinació ofereix.
Ja fa temps que Barcelona és una ciutat turística i pateix les conseqüències de la massificació, fins al punt que aquest 2024 l’Ajuntament s’ha proposat lluitar contra aquesta situació per frenar-ne els efectes, entre el veïnat i per la pèrdua de trets culturals locals.
Migrant
Una persona migrant és aquella que es trasllada del lloc d’origen a un altre país o regió, amb la intenció d’establir-se de manera més permanent. Les raons per migrar poden ser diverses, incloent-hi la cerca de millors oportunitats econòmiques, educació, reunificació familiar o escapar de conflictes i persecucions.
A diferència de l’expat, la persona migrant s’instal·la a un altre país per llargs períodes de temps, sense una intenció clara de tornar al país d’origen i tendeix a vincular-se més amb el país d’acolliment. De la mateixa manera, al revés que l’expat, no és estrany que les persones migrants es traslladin a països de més renda a la recerca de millors condicions econòmiques.
Expat
No hi ha una definició oficial de la paraula expat, un neologisme que és l’abreujament d’expatriat. El terme es refereix a “les persones que surten del seu país per treballar en un altre”.
La paraula s’ha estès, de manera popular, per referir-se a persones que no canvien de residència per necessitat, sinó que viuen temporalment en un país diferent per raons professionals, generalment empleats de multinacionals que són traslladats per les seves empreses a treballar a l’estranger o professionals que decideixen mudar-se per treballar a distància, com per exemple, els nòmades digitals. Aquests darrers resulten un col·lectiu a l’alça a la capital catalana, atrets pel bon clima, l’estil de vida obert i de cara al mar de la ciutat, així com per la gastronomia local.
És habitual que siguin empleats d’alt nivell adquisitiu o treballadors provinents de països amb rendes més altes que els llocs de residència temporal i, per tant, amb uns sous superiors a la mitjana de Barcelona. A més, solen mantenir un fort vincle amb el país d’origen i tenen la intenció de tornar-hi puntualment. Per això són persones que acostumen a vincular-se poc amb el lloc de residència.
Aquesta eventualitat s’ha traduït en un augment considerable de locals amb serveis destinats a aquest col·lectiu (des de brunch fins a bugaderies) i directament retolades o ateses en anglès.
Al fenomen expat també se li atribueix una responsabilitat important en la pujada dels preus de lloguer, ja que els sous més grans d’aquests treballadors i les seves estades temporals empenyen el mercat a alçar els preus de l’habitatge i llogar-les en format d’estades llargues. Segons diversos estudis, a Barcelona aquest tipus de lloguer s’endú entre el 20 i el 30% de l’oferta d’habitatge, arribant al 50% en algunes zones del centre.
