Tenir més d’un animal a casa pot ser una experiència molt enriquidora. Veure com es relacionen, juguen i comparteixen espais pot crear una convivència molt especial. Ara bé, no totes les espècies es porten bé entre elles ni tots els animals accepten fàcilment la presència d’un nou company. Abans d’ampliar la família, convé informar-se, valorar les necessitats de cadascun i preparar bé l’arribada.
Gossos i gats: una convivència possible
És una de les combinacions més habituals i, tot i que sovint s’ha dit que són enemics naturals, molts gossos i gats poden conviure perfectament. La clau és respectar el caràcter de cadascun i fer les presentacions de manera gradual.
És recomanable que el gat disposi de zones elevades on refugiar-se i d’espais on el gos no pugui entrar, com ara una habitació amb el menjar, l’aigua i el sorral. També cal evitar que el gos el persegueixi, encara que ho faci jugant.
Dos gossos sota el mateix sostre
Els gossos poden convertir-se en grans companys de jocs i passejades, però compartir casa no sempre és fàcil. Abans d’incorporar-ne un altre, cal tenir en compte l’edat, la mida, el nivell d’activitat i, sobretot, el temperament dels dos animals.
Les primeres trobades és millor fer-les en un espai neutral i amb tranquil·litat. A casa, cadascun hauria de tenir el seu llit, les seves joguines i els seus recipients per menjar. D’aquesta manera, es redueix la possibilitat que apareguin conflictes per protegir recursos o espais.
Gats: millor amb presentacions progressives
Els gats són animals territorials i poden necessitar temps per acceptar un nou company. Encara que tots dos siguin gats, no és convenient ajuntar-los directament.
Una bona opció és començar mantenint-los en habitacions separades, intercanviar objectes amb la seva olor i permetre que es vagin coneixent a través d’una porta. Més endavant, es poden fer trobades breus i supervisades. També és important disposar de prou sorrals, menjadores, abeuradors i zones de descans perquè no hagin de competir.
Conills i altres petits animals
Els conills poden conviure amb altres conills, sempre que la presentació es faci correctament i que estiguin esterilitzats quan correspongui. També poden compartir llar amb gossos o gats, però això no vol dir que sigui segur deixar-los junts sense vigilància.
En el cas dels hàmsters, conillets d’Índies, fures o altres petits mamífers, cal estudiar les necessitats específiques de cada espècie. Alguns animals necessiten viure acompanyats, mentre que d’altres són solitaris i poden estressar-se si han de compartir territori. No s’ha de donar per fet que dos animals petits es portaran bé només perquè tinguin una mida semblant.
Ocells, peixos i rèptils: cada espècie té el seu espai
Els ocells poden conviure amb altres exemplars de la mateixa espècie o, en alguns casos, amb espècies compatibles. Però cal assegurar-se que disposen d’una gàbia o un volador prou ampli, zones per descansar i recursos suficients.
Els peixos també poden compartir aquari, però no tots són compatibles. Abans de barrejar espècies, cal comprovar que tenen necessitats similars de temperatura, qualitat de l’aigua, alimentació i espai. Alguns peixos són territorials o poden atacar els més petits.
Pel que fa als rèptils, moltes espècies necessiten viure soles i tenir un terrari adaptat a les seves condicions de temperatura, humitat i il·luminació. Compartir espai sense conèixer bé les seves necessitats pot provocar estrès, ferides o problemes de salut.
Consells per aconseguir una bona convivència
Abans de portar un nou animal a casa, és important tenir presents alguns aspectes:
- Informar-se sobre cada espècie: cal conèixer el seu caràcter, les necessitats socials i els possibles conflictes amb altres animals.
- Fer les presentacions a poc a poc: no s’han de forçar les trobades ni deixar que els animals es coneguin sense supervisió des del primer moment.
- Respectar els espais individuals: cada animal ha de tenir un lloc segur on descansar, menjar i refugiar-se.
- Evitar la competència: disposar de menjadores, abeuradors, joguines i zones de descans suficients ajuda a prevenir discussions.
- Observar el comportament: amagar-se constantment, deixar de menjar, mostrar agressivitat o estar massa nerviós poden ser senyals que alguna cosa no va bé.
- Consultar un professional: un veterinari o un especialista en comportament animal pot orientar-nos sobre la compatibilitat i la manera més adequada de fer les presentacions.
