La Via Laietana segueix revelant tresors amagats i a cada tram que s’excava apareixen noves restes de la traça medieval de la ciutat que es va enderrocar per a la construcció de la via el 1902.
Ara, en els treballs a l’alçada del carrer de la Fusteria, entre les carrers Ample i de la Mercè, ha aparegut un conjunt de cinc habitatges construïts a l’època medieval, així com un tram del paviment de les Voltes dels Encants.
Tal com explica el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament. Els treballs realitzats fins ara han permès documentar l’evolució d’aquests cinc edificis, que van ser construïts a l’època medieval però modificats diverses vegades fins que, el 1909, van ser enderrocats a causa de la construcció de la Via Laietana i del veí edifici de Correus.
Contingut
Un carrer sencer de la Barcelona medieval
Les imatges del carrer Fusteria completament aixecat són impressionants perquè deixen a la vista pràcticament un carrer complet de la Barcelona medieval.
El que es pot veure és les plantes baixes i alguns soterranis d’aquestes habitatges, a més d’un paviment ceràmic del segle XIV, a més de pous, dipòsits i xarxes de sanejament, entre altres estructures medievals i postmedievals. Entre aquests, una de les troballes més curioses és una imatge de San Antonio de Pàdua, possiblement del segle XVIII, trobada en el paviment d’un dels habitatges.
A més, s’aprecia una part del sòl de les Voltes dels Encants, que en l’època medieval es va obrir a l’antiga plaça de Sant Sebastià i a les carrers de la Fusteria i Ample.
El Mercat dels Encants medieval
A l’edat mitjana, aquesta zona acollia la llotja, i sota els pòrtics de Les Voltes dels Encants treballaven carpinters, tonelers i altres artesans de la ciutat. Posterioment, la zona va funcionar com a mercat, un dels més antics d’Europa.
En aquest mercat es venia «al cant», un sistema que consistia en que els venedors usaven el so d’un tambor per a adjudicar les mercaderies als compradors.
Aquests Encants van ser trasllats més tard a la plaça de les Glòries, amb motiu de l’obertura de l’avinguda l’any 1909, i el mercat segueix en la mateixa plaça més de cent anys després.
Entre els antics domicilis medievals excavats, es creu que un podria haver albergat la primera col·lecció museística documentada de la península ibèrica. A més, les restes trobades estan relacionades amb les de l’antiga Font de l’Àngel (una de les poques fonts de la Barcelona medieval), trobada a excavacions prèvies a la plaça de Correus.
Les feines realitzades fins ara aporten informació valuosa sobre la vida a la Barcelona medieval, però encara continuen. Són dirigits per l’arqueòleg Toni Fernández Espinosa, sota la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat. L´equip està format per un director arqueòleg, una arqueòloga tècnica i cinc auxiliars d´arqueologia de l´empresa Actium Patrimoni Cultural, SL.
