Malauradament procrastinar s’ha convertit avui en dia en una activitat habitual. En un món tan frenètic com l’actual, on el temps és or, on sempre anem corrents d’un lloc a l’altre, on no acostumem a tenir ni un moment per respirar, sembla absurd que aquesta pràctica s’hagi establert en el nostre dia a dia.
Cada dia, cada hora, busquem excuses per evitar acomplir les tasques que més mandra ens fan. Tenim una llista de coses per fer i en lloc de reduir-se, sembla que cada vegada és més llarga. Però, per què acabem procrastinant? I, sobretot, com ho podem evitar?
Contingut
Per què procrastinem?
Són diversos els estudis psicològics i de comportament que s’han realitzat per a esbrinar l’enigma que envolta procrastinar. Encara que cada moment és únic i cada persona té les seves raons per a posposar la feina que ha de realitzar, s’han trobat alguns patrons que es repeteixen.
El primer que ens ve el cap quan parlem de procrastinar és amb la mandra que ens fa fer una tasca. Per què? Habitualment la tasca en concret és una obligació. Pot ser imposada per alguna altra persona (els pares, una professora o un cap) o per nosaltres mateixos. Per exemple, sabem que hem de planxar o de netejar el congelador, i així i tot, la roba i el gel es van acumulant dia rere dia. Les obligacions fan mandra pel simple fet de ser obligacions. És absurd i irònic, però és així.
Una altra de les teories per les quals procrastinem, sobretot si es tracta de feines relacionades amb el treball o amb l’escola, és perquè volem assolir la perfecció. Aquesta hipòtesi es basa en el raonament següent: en intentar fer la tasca de sense cap error, evitem començar-la fins que ens sentim segurs i confiats. Ens pensem que com més tard iniciem una feina, millor la farem. Que dos dies més ens donaran la preparació necessària. Poques vegades, però, és així.
La por és el tercer element que els científics avalen com una de les raons per la qual es dóna la procrastinació. El temor al fracàs, a no saber-ho realitzar la feina i a enfrontar-nos al desconegut. I així, anem posposant un tasca dia rere dia. Al final, se’ns acaba tirant el temps a sobre i ho complica tot encara més.
Evitar procrastinar
Els trucs per combatre la procrastinació són diversos i, sobretot, útils. Es tracta de posar-los en pràctica i, si ets un procrastinador nat, veuràs com aquesta es pot combatre.
Un dels remeis per afrontar les tasques que més costa amunt se’ns fan és dividir-la. Si hem d’entregar un projecte a dos mesos vista, ens pensarem que tenim molt de temps, ho veurem molt lluny i la meta se’ns farà inaconseguible. Si divideixes el projecte en parts i objectius més petits a curt termini, veuràs com t’hi poses més aviat i t’enfrontes al projecte amb un estat d’ànim diferent.
Planificar i organitzar les tasques és també una altra manera de combatre aquesta procrastinació. Tenir una llista escrita ens ajudarà a saber exactament què hem de fer. Planifica els dies amb antelació, intenta crear i seguir unes rutines i uns horaris preestablerts. És bo, també, jerarquitzar les feines: les més importants i urgents primer. Saber gestionar el temps i les prioritats – personals i professionals- és un repte que s’aprèn, no ho dubtis.
Finalment, una altra de les claus serà descansar. Sembla contradictori que es recomani una pausa a l’hora de fer feina, però l’estrès no t’ajudarà a anar més de pressa. Desconnectar és més que necessari si es vol augmentar la productivitat de les estones que treballes. Així, quan programis el teu dia no ignoris aquests petits moments per a tu, et seran indispensables.
Procrastinar és l’enemic número u de la productivitat. En la societat actual on la productivitat és necessària i el temps un tresor, veuràs que procrastinar no et serveix de res. Així que treu-te les pors del cos, planifica amb antelació tot allò que vulguis fer i no ho dubtis més! Recorda: no deixis per demà el que pots fer avui. Veuràs com et sentiràs millor i estaràs, sens dubte, guanyant temps. I aquest és el millor regal que et pots fer.
