Com a conseqüència de la geografía, Sant Gervasi de Cassoles va ser una vila molt aïllada de la ciutat de Barcelona, encara que s’ha fet un gran esforç al llarg dels anys per enllaçar la seva història amb la resta del que avui dia coneixem com a “barris” de la ciutat.
Marta Luna i Sanjuan va escriure un llibre molt didàctic sobre el paisatge urbà i humà de Sant Gervasi de Cassoles on explica que l’orografia d’aquesta part de Barcelona es caracteritzava per una natura salvatge i agressiva, amb diversos torrents que baixaven de la serra de Collserola. Per aquest motiu va ser complicat lligar Sant Gervasi amb les demés parts de la capital catalana, que tardèssin en arribar les comunicacions, i en definitiva, la seva ubicació ha sigut una barrera per l’evolució del barri. L’autora menciona que en aquells temps travessar el carrer de Balmes era un esport d’aventura ja que no era com el coneixem actualment, abans era una riera amb aigua que queia de les muntanyes.
Actualment l’antic nucli de Sant Gervasi de Cassoles es troba dividit en dos barris del districte de Sarrià-Sant Gervasi anomenats: Sant Gervasi-La Bonanova i Sant Gervasi-Galvany.