Neus Rossell, ex presentadora d’El Búnquer i professora de música, ha tornat a posar sobre la taula la qüestió de la llengua catalana en una entrevista recent al canal juvenil de 3Cat, l’EVA. Les seves declaracions han cridat l’atenció pel to directe i clar, mostrant una preocupació profunda per l’ús del català en la vida quotidiana i laboral. Rossell no dubta a utilitzar el seu altaveu mediàtic per defensar la llengua, i la seva proposta és contundent: exigir el català a tots els llocs de feina a Catalunya, també en l’àmbit privat.
Segons Rossell, la situació és alarmant. Com a professora, observa dia a dia com els seus alumnes parlen cada vegada menys català. Tot i estar en una zona de Girona, on la llengua sempre ha estat present, el català s’ha convertit en una opció minoritària entre els joves. En el pati, els estudiants utilitzen majoritàriament el castellà, fins i tot entre ells. Aquesta realitat preocupa a Rossell, que recorda amb nostàlgia la importància que sempre va tenir la llengua a casa seva: «Sempre hi ha hagut un gran esforç per parlar català. L’he estimat molt i sempre l’he llegit. Cada nova paraula em fa emocionar-me».
Contingut
La globalització i el repte de la transmissió
Rossell és conscient que la globalització ha canviat molt l’escenari lingüístic. L’ús del català s’ha vist erosionat per la presència constant d’altres llengües i pel consum cultural majoritàriament en castellà o anglès. Aquesta realitat no només afecta els joves, sinó també la percepció social del català: «El català se m’està morint. Cada vegada el parla menys gent», afirma sense embuts.
Malgrat això, l’ex presentadora reconeix que existeix una generació que lluita per la llengua. Aquesta resistència cultural és el que l’anima a continuar defensant el català amb fermesa: «Quan et sents atacat, has de treure les armes», subratlla. Per a Rossell, aquesta defensa no és només un tema de sentiment personal, sinó de responsabilitat col·lectiva.
A més, considera que la promoció del català ha de començar des de l’entorn immediat. En el seu dia a dia, intenta que els alumnes i amics interns i externs aprenguin i utilitzin el català: «He ensenyat català a companyes de pis i amigues de fora perquè és fonamental per integrar-se i respectar la cultura local». Per a ella, la transmissió de la llengua és una tasca compartida que involucra tothom que arriba a Catalunya.
Proposta concreta: el català al lloc de feina
La proposta més destacada de Rossell és clara i directa: garantir l’ús del català en tots els llocs de treball a Catalunya. Això inclou tant les empreses públiques com les privades. Segons ella, aquesta mesura no només protegiria la llengua, sinó que també asseguraria la seva transmissió entre les noves generacions i els nouvinguts: «Els catalans som els únics que podem defensar el català, i això és essencial».
Rossell subratlla que no es tracta d’una demanda desmesurada, sinó d’una qüestió de coherència cultural i professional. Defensa que tot treballador hauria de tenir la capacitat de comunicar-se en català, especialment en sectors amb contacte directe amb el públic. Per exemple, es sorprèn quan visita Barcelona i els cambrers no entenen el català, tot i que les cartes estiguin escrites en la llengua local: «No pot ser que a la capital, amb tot escrit en català, no m’entenguin», explica.
La seva crítica no es limita al món laboral. També destaca que la vida social i cultural ha de reforçar l’ús del català. La llengua és, per Rossell, un element identitari clau que s’ha de protegir i transmetre en totes les facetes de la vida quotidiana. Aquesta perspectiva integra educació, treball i vida social com a espais essencials per a la supervivència de la llengua.
Rossell alerta sobre la situació a la capital catalana
A més, Rossell alerta sobre la situació a la capital catalana. Barcelona, segons ella, està parlant més castellà i anglès que català, un fenomen que dificulta la vivència plena de la llengua en l’entorn urbà. Això provoca una sensació de desconnexió per a aquells que han crescut en contextos on el català era la llengua predominant. Per aquesta raó, evita desplaçar-se massa sovint a la ciutat: «És molt bonica, però m’hi costa perquè sóc de poble de tota la vida».
L’opinió de Rossell és un toc d’atenció per a la societat catalana. La defensa del català, segons ella, no és opcional ni anecdòtica, sinó una responsabilitat col·lectiva i estructural. La llengua, diu, és patrimoni dels catalans, i només ells poden garantir-ne la continuïtat.
Neus Rossell, amb les seves paraules, recorda que la situació del català requereix accions concretes i decidides. Exigir el català en tots els llocs de treball és una proposta que combina identitat, cultura i responsabilitat cívica. És un plantejament que va més enllà de la pedagogia individual i que apunta a una estratègia global per assegurar la pervivència de la llengua en el futur.
