Marc Parrot, el músic barceloní que va començar a fer-se un nom a principis dels anys 90, ha estat un referent dins la música catalana. Des de les seves primeres creacions fins a la seva trajectòria més recent, Parrot ha demostrat que la seva passió per l’art no es limita només a crear cançons, sinó també a reinventar-se constantment. La seva última proposta musical, una revisió de la seva obra amb un nou espectacle i disc, és la culminació d’aquests anys de constant recerca i innovació. En aquest context, Parrot ens revela la seva filosofia de treball: “El que més m’enganxa de la feina és trobar noves maneres de fer-la”. Una afirmació que condensa perfectament la seva trajectòria artística.
Contingut
Un espectacle per trencar tòpics
La creació del nou espectacle de Marc Parrot no respon a la fórmula clàssica que sovint acompanya les celebracions de trajectòries llargues. En comptes de fer un gran concert amb convidats, Parrot va decidir abordar els seus 30 anys de carrera des d’una perspectiva diferent. L’objectiu no era revifar la nostàlgia ni simplement rendir tribut a la seva història musical, sinó més aviat buscar una manera d’explicar-la des d’una nova òptica. “Em vaig imaginar un escenari buit, com quan comences una aventura sense saber-ne res. L’objectiu era recrear aquesta sensació de començar de zero”, explica Parrot.
Aquesta aposta per la innovació va quedar clara quan va presentar l’espectacle al Mercat de Música Viva de Vic. Un concert on el músic es va presentar sol a l’escenari, amb una escenografia minimalista dissenyada per l’estudi Cube.bz i una direcció escènica que potenciava la intimitat del moment. “L’espectacle volia ser una immersió en el meu procés creatiu, una forma de connectar amb l’inici de la meva carrera, quan no sabia res de música i ho vaig començar tot amb una guitarra”, explica el músic.
Parrot volia trencar amb la rutina habitual dels concerts, aquells en què la previsibilitat de la seva estructura (l’entrada espectacular, la presentació dels músics i el bis final) sovint anul·la la frescor i la espontaneïtat. El músic no només buscava la sorpresa per a l’espectador, sinó també per a ell mateix, ja que el procés de creació del nou espectacle va ser un camí ple de descobriments.
Col·laboracions i nova visió musical
Però la reinvenció de Marc Parrot no es limita a l’espectacle. El disc Turisme per la memòria. Vol. 1 (U98, 2024) és una altra prova de la seva inquietud per explorar noves fronteres musicals. En aquest àlbum, Parrot presenta versions reimaginades de cançons anteriors, amb la col·laboració d’artistes com Santi Balmes, Iván Ferreiro, Joan Garriga, Maika Makovski, Roger Mas, i molts altres. Aquestes col·laboracions no són casuals, sinó que responen a una connexió personal i estètica amb els artistes que hi participen.
“Amb tots els qui he col·laborat, hi he coincidit en algun moment de la meva carrera o sabia que els agradaven les meves cançons. L’amistat i l’afinitat són factors importants, però també la voluntat de buscar noves maneres d’interpretar la música”, explica Parrot. Aquesta col·laboració estreta amb altres músics ha permès que les cançons de Parrot adquireixin una nova vida. Cada artista aporta la seva pròpia visió i estil. Un exemple clar d’això és la cançó Terriblement blanc, que, amb la veu de Maika Makovski, es transforma en una peça més fosca i estripada, de caràcter gairebé goth.
D’altra banda, en Ara que estic mort, la influència de Quimi Portet es fa evident. Va proposar una nova lectura de la cançó, allunyant-la del seu estil original i aportant-li una sonoritat més propera a Lou Reed. Per Parrot, aquesta experiència ha estat reveladora. “Procuro veure tot el que és inesperat i el que no controlo com una font d’enriquiment. Deixar-se portar per les idees dels altres no només és enriquidor, sinó que et permet descobrir altres maneres de veure el teu propi treball”, comenta el músic.
El plaer de la serenitat i la nova mirada a la música
En la seva trajectòria, Marc Parrot ha passat per diversos moments, alguns de més convulsos i altres de més tranquils. Però el músic considera que, en aquest moment de la seva vida, ha trobat una serenitat que li permet gaudir plenament de la música. Això es reflecteix també en les seves cançons, on l’aproximació emocional és cada vegada més present, sense renunciar a l’evolució del seu so.
“Cada vegada respecto més les coses com són, i respectar els altres i la seva forma de treballar és fonamental. Quan faig una col·laboració, m’hi enfronto de manera oberta i permeto que em canviïn la cançó si cal”, diu Parrot. Aquesta actitud de serenitat és també la que es desprèn de la seva cançó Misteriosament feliç, en què diu: “Ningú no m’espera, no espero res”. Una frase que reflecteix una forma de viure l’art i la vida mateixa, amb més calma, però amb la mateixa intensitat que quan va començar a fer música.
Aquesta nova etapa de Marc Parrot és, en definitiva, una exploració constant de noves formes de fer música. Més enllà dels tòpics, l’artista busca noves maneres d’explicar-se. Sempre a través de la seva obra, transformant la seva trajectòria en una recerca constant d’innovació i enriquiment personal. Els seus 30 anys de carrera no són només un record, sinó una oportunitat per seguir creant i descobrint noves maneres de fer-ho.
