Joel Joan ha trobat en un fil de Twitter d’una comunitat científica anomenada “Universo Recóndito” una teoria que pot canviar la forma d’interpretar l’anticatalanisme. Aquesta teoria sosté que la llengua que parla una comunitat no és només un vehicle de comunicació, sinó que condiciona la seva manera de pensar. És a dir, les estructures gramaticals i el vocabulari que utilitzem marquen la nostra percepció i la nostra forma d’entendre el món.
Això implica que els catalans, que parlen català, pensen d’una manera diferent dels monolingües espanyols. Aquest fet crea una tensió i un cert rebuig per part d’aquells que veuen en aquesta diferència una amenaça. Per a molts espanyols monolingües, la diversitat lingüística catalana representa un obstacle que dificulta una uniformitat nacional que alguns anhelen.
Però, per què és aquesta amenaça tan gran? La resposta, segons Joel Joan, és que la independència lingüística és vista com una derrota nacional per a l’Espanya tradicional. El català no és només una llengua, sinó un símbol de resistència cultural que ha perdurat malgrat els intents de desaparició durant l’època franquista, els Borbons i les polítiques més recents de partits com el PP.
Contingut
La resistència cultural i la importància de la llengua pròpia
Joel Joan defensa que Catalunya ha aconseguit consolidar la seva estructura d’Estat més sòlida a través de la seva llengua pròpia. Aquesta llengua ha sobreviscut a l’opressió, a la repressió i a la marginació, i això ha suposat una victòria simbòlica que ha enfadat moltes parts de l’Espanya centralitzada.
A diferència del castellà, que és cooficial a Catalunya però no és la llengua pròpia, el català ha estat i és la llengua materna i natural de molts catalans. Aquesta distinció és essencial per entendre el debat lingüístic. Joel Joan explica que el castellà no va néixer a Catalunya ni es va desenvolupar de manera significativa aquí fins fa un segle. Per tant, no pot considerar-se llengua pròpia malgrat la seva presència oficial.
Aquesta situació genera una gran polarització. D’una banda, hi ha els catalans que veuen el català com a element essencial d’identitat i cultura. De l’altra, molts espanyols monolingües perceben el català com una llengua “estrangera” o “imposada”. Aquesta percepció alimenta l’anticatalanisme i fa que molts rebutgin el català de manera visceral.
Joel Joan, amb la seva trajectòria professional en teatre, cinema i televisió en català, exemplifica com la llengua és un actiu cultural imprescindible. La seva defensa no és només política, sinó també emocional i intel·lectual. La seva capacitat per expressar-se i crear en català és una manera de mantenir viva una cultura que molts voldrien anul·lar.
L’anticatalanisme no és un simple odi a una llengua, sinó una construcció política i social que ha estat utilitzada per diversos actors per generar confrontació. Un exemple clar és l’intent recent del Partit Popular de prohibir l’ús del català al Parlament Europeu, una maniobra que va causar indignació a Catalunya i que Joel Joan va denunciar públicament.
A més, el fet que un polític com Alberto Núñez Feijóo demani els vots de Junts per Catalunya mentre exhibeix un discurs anticatalà mostra la hipocresia i la manca de respecte envers la diversitat cultural. Aquesta doble moral contribueix a polaritzar la societat i a mantenir viu un conflicte que, en essència, podria ser una celebració de la pluralitat.
Joel Joan argumenta que molts espanyols temen la diversitat perquè la veuen com una pèrdua d’unitat i poder. El català, en aquest sentit, simbolitza un repte a l’estructura monolítica que alguns volen imposar. Això provoca un rebuig que es manifesta en actituds i discursos anticatalans.
La importància de la consciència lingüística
El missatge de Joel Joan és clar: entendre la llengua catalana com a eina de pensament i cultura és fonamental per superar l’odi i el rebuig. La diversitat lingüística no hauria de ser una amenaça, sinó una riquesa que enriqueixi tots els ciutadans, tant catalans com espanyols.
Per això, cal fomentar la consciència lingüística, explicar la història i el paper del català i reconèixer la seva vàlua com a patrimoni cultural. Només així es podrà avançar cap a una convivència respectuosa i pacífica.
El català no és un problema, sinó una oportunitat. Joel Joan ens convida a reflexionar sobre això i a reconèixer que l’odi a la llengua és, en última instància, un odi a la diferència i a la llibertat de pensar i expressar-se.
L’explicació científica que Joel Joan ofereix a través d’una perspectiva lingüística i psicològica ajuda a entendre millor un fenomen complex. L’anticatalanisme no és només una qüestió política, sinó una resistència profunda a la diversitat cultural i lingüística. Gràcies a veus com la de Joel Joan, el debat es trasllada a un terreny més ampli i més enriquidor, on la llengua esdevé el centre d’una identitat que no es pot ni s’ha de silenciar.
