Aquestes primeres setmanes de gener, un cop passades les festes el Joel Joan ha rebut els seus regals de Nadal i els ha mostrat a les seves xarxes socials. Les festes per l’actor català van començar de meravella pel fet que van anar d’escapada familiar.
En el seu cas, ha sigut un regal pràctic que no ocupa molt espai i no és material, la seva bandera més preferida, l’estelada. Tothom que conegui al Joel Joan ja sabrà que sempre ha alçat la veu per defensar la llengua i el seu país.
Com ho saben tan bé les seves tres filles, l’Etna, la Lia i la Bruna han pensat un regal molt original pel seu pare, l’han fet elles mateixes i han aconseguit emocionar-lo amb un regal molt especial, un muffin. Els Reis Mags han portat a la casa d’aquesta família diversos estris de cuina per elaborar dolços i per estrenar-los van preparar una magdalena on van dibuixar una estelada de color blau que es deu haver menjat amb orgull.
Un cop descansat després d’aquestes festes, l’actor i director català torna a centrar-se en la seva feina, ja que apareix de manera imminent l’estrena de la nova comèdia teatral creada juntament amb l’Hèctor Claramunt, que es podrà anar a veure al Teatre Goya aquest mes de gener. Aquesta és una comèdia esbojarrada i deliciosa que provocarà moltes rialles en els espectadors catalans.
En relació amb la seva vida més personal, en una entrevista realitzada per la plataforma VilaWeb va obrir-se del tot per explicar la seva vida més íntima. Quan parla dels seus pares, l’actor català remarca que des d’un bon principi no els hi va agradar que es dediqués al teatre. Per a ells, la seva opinió es basava en el fet que anar a l’Institut del Teatre no ho consideraven com una carrera i per aquest mateix motiu, va pactar amb ells estudiar periodisme dos anys i anar a l’Institut del Teatre alhora. Finalment, en Joel Joan va deixar el periodisme per fer bé i a fons teatre, i en acabar es va matricular en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, però, després de quatre mesos li va sortir feina i va decidir deixar la universitat i tornar a casa amb els seus pares.
D’altra banda, en relació amb el seu nom, sempre remarca que vol que es digui el seu nom complet, Joel Joan Juvé, les tres jotes. Explica també a l’entrevista que el seu avi, amb el cognom Juvé va morir quan la mare del Joan tenia dotze anys i a partir d’allà la família ho va passar molt malament. Continuant parlant del significat i el perquè del seu nom, afirma que el nom Joel si no s’equivoca li va posar la seva mare per un amic seu francès. Remarca també que de Joan no n’hi ha tants cognoms i que ha sabut fa poc que és parent llunyà de Josep Tarradellas i Joan.
L’actor català considera el teatre com una patologia, marcant que fer el pallasso a sobre de l’escenari no és una vocació, sinó que aquesta vocació et tria a tu. També destaquem aquesta part de l’entrevista: “Jo ho tenia claríssim d’ençà que tenia cinc anys. Tenia claríssim que volia pujar a un escenari i fer riure la gent. Fer coses i que després m’aplaudissin. La teràpia és perquè sóc de creixement lent. I l’adolescència em va durar fins als trenta ben bé. Vaig tenir molt d’èxit molt jove. L’èxit és una droga, crea addicció, et creus algú, necessari, i el narcisisme, que ja tenia, creix. A Plats Bruts tenia vint-i-vuit anys, entrava als llocs gratis, em demanaven l’autògraf. I no és ben bé que et pugi al cap. No tens alternativa. Vigila, que t’agafi quan t’agafi, l’èxit t’agafa jove. No estem preparats per ser uns cracs, que la gent ens miri pel carrer, ens demani fotos. I tenia molt mal enfocada la vida personal. Vivia, i visc encara per desgràcia, però cada cop menys, per a treballar. I he treballat tota la vida com un ruc, estius i hiverns.”
Un altre tema a destacar és la seva lluita per la llengua i el país, i en el moment de parar-li sobre la independència de Catalunya, el Joel Joan s’explica amb lo següent: “Si no estem disposats a morir, no cal ni posar-s’hi. Per desgràcia el món funciona així. Continuem essent uns cromanyons. Anem amb mòbil, que ens ho decideix tot (les rutes, les promeses, les carreres), ens hem convertit en carcasses humanes. Un caçador recol·lector era molt més savi que nosaltres sobre herbes, sobre el temps. No sabem res i el mòbil ens ho xerra tot. Però l’essència humana continua essent molt lamentable. I sí, continua havent-hi guerres al món. I si Espanya no ens ha bombardat després del Primer d’Octubre és perquè existeix Europa i es podrien haver trobat amb un problema enorme. I els catalans, que volem quedar bé, ens hem inventat la paraula seny per no dir covardia.”
