Cada cop més es fa notable la pèrdua d’audició de les persones. És per aquesta raó que és molt important realitzar consultes amb l’otorrinolaringòleg per a que indiqui si hi ha alguna patologia auditiva. Posteriorment serà l’audioprotètic qui realitzi els estudis necessaris per a saber quin tipus d’audiofon o pròtesi auditiva necessita el pacient.
Els audiòfons són dispositius electrònics que permeten millorar l’audició i la parla a aquelles persones que sofereixen de pèrdua auditiva. Aquests estan formats per components encarregats de la recepció, processament i emissió del senyal acústic a l’interior de l’oïda. Per saber quin tipus d’audiofon necessita el pacient es tindran en compte diferents factors: edat, patología auditiva, grau de disminució, etc… Tot això i més, ho trobareu explicat per el Dr. Lucas Xirinachs aquí.
Parts d’un audiòfon
– Micròfon: transforma les variacions de pressió acústica, en variacions de corrent elèctric.
-Amplificador: és la part electrònica de l’audiòfon. El senyal del micròfon és enviada a l’amplificador, que s’encarrega d’augmentar la seva amplitud.
-Auricular: és el que transforma les variacions de corrent elèctric amplificat, en variacions de pressió acústica.
-Pila o bateria: és l’encarregada de subministra l’energia al sistema, perquè aquest funcioni eficaçment.
Tipus d’audiofon
Segons el factor d’amplificació:
1) Lineal: té un factor d’amplificació constant. Se sol utilitzar en les sordeses de transmissió.
2) No lineal: És el que té un factor d’amplificació variable, en funció dels nivells de pressió acústica d’entrada. Se sol utilitzar en les sordeses de percepció.
Segons la seva forma i mesura:
1) Convencional o de cordó: L’auricular està a part i es connecta per mitjà d’un cable. S’utilitza per a tota mena de sordeses de percepció, transmissió i mixta i per a tots els graus de sordesa. És útil per a les persones de la tercera edat, que presentin problemes de motricitat fina i que no puguin manipular un audiòfon petit. Avui dia no s’utilitza ja que la tecnologia ens permet aplicar solucions més pràctiques i còmodes.
2) Retroauricular: Va col·locat darrere del pavelló auditiu, és el més utilitzat en adaptacions protètiques infantils, en un 95% dels casos. S’utilitza per a sordeses perceptives i mixtes i per a tots els graus de sordesa. Es connecta a cau d’orella per mitjà d’un adaptador anatòmic o motlle.
3) Rite, Rie: Va col·locat darrere del pavelló auditiu amb l’auricular inserit en l’inici del conducte auditiu mitjançant un cable molt fi. Avui dia és el sistema més utilitzat per a gairebé totes les adaptacions protètiques. S’utilitza per a sordeses perceptives i mixtes i per a tots els graus de sordesa. Millora l’estètica dels retroauriculars i dels intrauriculars com la comoditat d’utilització en comparació als tipus d’audiòfons actuals.
4) Intrauricular: l’embolcall de l’audiòfon està realitzat a la mesura de l’oïda del pacient (oïdes petites no és possible aquest tipus d’audiòfon). Limitació anatòmica i no és aconsellable per a nens/as petits/as. Serveix per a les sordeses perceptives i mixtes i quant al grau de sordesa.
5) Intracanal: com el seu nom indica va col·locat dins del C.A.E. (conducte auditiu extern). La carcassa està feta a mida del pacient i té una gran limitació anatòmica (no s’utilitza en oïdes petites, no indicada per a nens/as petits). Serveix per a tota mena de sordeses perceptiva i mixta i graus DAL i DAM.
6) C.i.c: És igual que l’audiòfon intracanal, només amb la diferència que està situat dins del conducte auditiu extern, en la part més interna.
7) Porta mala sort auditiva: igual que el convencional o de cordó. És una porta mala sort amb una adaptació CROS, situada en la patilla d’aquesta. En la de l’oïda que no sent es col·loca el micròfon i en la de l’oïda bona l’amplificador i l’auricular.
Tota aquesta informació també la podeu consultar amb els experts d’Onacústica.
