En un món laboral cada cop més incert i en què constantment estem a la corda fluixa, l’habilitat de comunicar-se efectivament ja no és només un avantatge, sinó una necessitat. Perquè la manera com articulem les nostres idees, suggeriments i aportacions a la feina pot reforçar la nostra imatge professional o fer tot el contrari. Anar malmetent, a poc a poc, la nostra solvència i la nostra credibilitat. Per això, saber gestionar el que diem i com ho diem és fonamental perquè ens prenguin de debò i aconseguim avançar professionalment.
Contingut
1. Deixa de tirar-te pedres contra la teulada abans d’exposar el que penses.
De vegades per excés d’humilitat i d’altres per voler gestionar les expectatives de la persona que tenim davant, és que és fàcil caure en el parany de l’auto-sabotatge quan diem coses com aquestes: “Perdona que et faci una pregunta tonta.” O “No sé, igual això que diré és una xorrada…“
Cada vegada que arrenquem així per aportar alguna cosa a la conversa o per fer una pregunta que ens ronda pel cap, estem restant valor al que sigui que anem a dir. O estem aconseguint el que més temíem, que dubtin de si la idea que llançarem és realment tan bona idea. I tot perquè som nosaltres mateixes les que li hem posat un adjectiu: la pregunta és ximple i el que diré és una xorrada. I sí, sé que per a tu només és una manera de parlar. Però és una manera que et fa arrencar amb el peu canviat.
Si vols provar amb altres fórmules més assertives, al gust de tothom, pots provar el següent. En lloc de minimitzar o rebaixar el pes o la importància del que diràs, parla amb afirmacions. “Tinc una pregunta per fer que és important per a mi”. “Compartiré una idea que pot ser útil”. “Hi ha alguna cosa que necessito aclarir per veure si estem en el mateix punt”.
I és que parlar de manera més assertiva a la feina té doble premi. Perquè no només millora com ens perceben els altres, sinó que a més permet que tu mateixa/o et sentis més segura/o amb la teva aportació.
2. No suggereixis a l’altre com s’ha de sentir amb el que li diràs
Una altra font d’autosabotatge quan ens comuniquem a la feina que se’ns dóna millor que fer uns ous remenats és el micro management emocional. És a dir, indicar a l’altre com s’ha de sentir amb allò que estic a punt de fer o de dir. Llavors ja l’estem predisposant a pensar el que li acabem de dir. I l’altre es prepara. Fins i tot, si no n’és conscient.
“Aquesta part és una mica rotllo, ho sento, però de seguida ve allò interessant…”
En comptes d’aquesta afirmació, prova per exemple amb una cosa així: “I aquesta part és important per entendre tot el que ve després…” Dóna-li una missió a aquesta part que potser és més densa. Que tingui un paper important en el conjunt del que explicaràs. Perquè si no en té, potser és que ens hauria d’estar (aquí t’ho deixo).
L’exemple anterior és un clàssic, però en el dia a dia fem servir moltes més expressions d’aquest tipus d’autosabotatge i has d’aprendre a detectar-les.
“Segur que no estàs d’acord amb mi, tot i així m’agradaria explicar-te com jo ho veig”. “Això et semblarà irrellevant, però en realitat…” “Això t’enfadarà, però…”
Aquestes fórmules es poden substituir per unes de més obertes i versions més assertives que esquiven el micro management emocional:
“M’agradaria compartir la meva perspectiva sobre això amb tu”.
“Considero que aquest punt podria ser significatiu per…”
“Hi ha alguna cosa que necessitem abordar, i sóc aquí per treballar plegats en una solució”.
Revisa les expressions diàries. Totes aquelles que semblen innòcues. Perquè poden estar fent-te un flac favor i, en canvi, que suma perquè no et prenguin tan seriosament a la feina.
