Una de les coses més atractives de les vacances és no haver de matinar i poder dormir fins més tard. Però realment va bé pel nostre cos?, o podria alterar els nostres ritmes fisiològics i circadians?
En qüestió de son, n’hi ha per tots els gustos. Hi ha qui es queixa per excés, qui ho fa per defecte, fases a la vida en què voldries dormir i no pots, fases en què t’ordenen dormir i no vols, i èpoques d’adult en què voldries dormir però no sempre pots o sents que no has descansat prou.
Ara, en època de vacances un dels desitjos és poder dormir sense haver de patir pel despertador. Però serveix d’alguna cosa fer cures de son en què fomentem dormir “allò que ens demani el cos”?
Una qüestió psicològica
Una bona rutina del son requereix d’una ritmicitat regular, és a dir, mantenir uns horaris similars, si no cada dia, la majoria. D’aquesta manera s’aconsegueix, a més d’ordre en la vida diària, en les rutines i especialment les del son. Cal que aquestes s’adaptin als nostres ritmes circadians, regulats a través de la melatonina i la glàndula pineal.
La majoria de persones comencen a generar melatonina a partir de les 20.00 de la tarda, anant en augment fins a les 2.00 de la matinada que es té el punt més alt. No obstant això, els cronotips matutí o vespertí de cada persona poden moure aquesta franja dues hores abans o després. Hi ha persones que es troben bé matinant i prefereixen mantenir-lo fins i tot durant les vacances.
Per això les cures del son van contra aquesta ritmicitat de cadascú. No obstant, dormir el que ens plagui en cada moment acostuma a crear-nos una sensació de benestar. Però realment, un cop cobertes les hores necessàries de son, l’efecte és més psicològic que físic.
Llavors, per què ens produeix tant bones sensacions dormir sense límit de temps? La motivació la trobem en que sentim que no cal córrer, que no hi ha obligacions immediates i aquesta percepció es converteix en un desestressant natural.
En els hàbits saludables del son no funcionen les solucions a curt termini. Les hores de son perdut no es recuperen al 100% i l’efecte perjudicial que hagi tingut dormir de menys per a l’organisme ja està fet.
