En el carrer del Comte d’Urgell, tocant al barri de Sant Antoni, un petit local amb un rètol d’un avet ens marca l’entrada a l’última botiga de pessebres de Barcelona. Pessebres Puig fa 86 anys que en el negoci dels pessebres i no tenen intenció de deixar la tradició que ha ocupat a quatre generacions de la família.
Els Puig tenen botiga des del 1933 i només obren els mesos de novembre i desembre. Una pop-up store (abans que aquest concepte existís) amb més de 80 anys d’experiència en la fabricació de figuretes per recrear l’anunciació, l’arribada dels Reis i el naixement de Jesús.
Francesc Puig Joaquim és propietari del negoci familiar i malgrat que ja està jubilat la passió pels pessebres el fa seguir aixecant la persiana quan s’apropa el Nadal. En Francesc, com els seus fills, es va criar entre pessebres i porta l’artesania pessebrista a les venes.
Des de l’any 1917 que la família Puig es dedica a aquesta tradició, quan l’avi d’en Francesc tenia una parada a la Fira de Santa Llúcia. Va ser el seu pare el que va obrir la botiga després de guanyar l’any 1933 un premi de pessebristes de Sant Boi, premi que guanyaria també els anys 34 i 35.
Des d’aleshores l’empresa familiar ha anat creixent de mica en mica. Ha incorporat nous membres com l’esposa d’en Francesc, de família de fabricants de figuretes de plom des de 1890. Un matrimoni a la vida i al negoci.
També ha anat expandint el seu mercat per l‘Estat i internacionalment. Sense oblidar les èpoques més dures per al negoci com la guerra i la post guerra. Tot això els ha dut a ser avui l’última botiga de pessebres de Barcelona, a la que li queda molta corda.
“Sempre pessebristes. El meu avi, el meu pare, jo i els meus fills”
Contingut
Quatre generacions de pessebristes
“Sempre pessebristes. El meu avi, el meu pare, jo i els meus fills” exclama orgullós Puig i no és per a menys. D’ençà que era ben petit la vida d’aquest artesà ha estat lligada al pessebre.
El seu pare i el seu avi ja havien començat a aixecar el negoci familiar que posteriorment Puig seguiria i que ara cau en les mans dels seus tres fills.
Els inicis de Pessebres Puig ràpidament es van veure marcats per la Guerra Civil i postguerra. “El més dur va ser la postguerra. Pensa que del 39 al 51 vam anar tirant del poc que havia quedat en estoc” assegura Puig.
La família recorda aquells anys com extremadament difícils, dels quals es van sortir gràcies als remanents que els havia sobreviscut als bombardejos i al fet que la seva matèria primera no era escassa, ja que treballaven amb fang i suro.
En arribar als anys 60 el negoci tornava a estar en plena forma i va començar a ampliar el seu mercat en l’àmbit nacional i, fins i tot, internacional. En aquella època Jesús, Maria i Josep viatjaven del carrer Urgell a la Habana.
“Sobre l’any 60 i escaig el meu pare va tenir un representant a Cuba i Puerto Rico” recorda en Francesc Puig. Si bé aquestes incursions en el mercat llatinoamericà van ser breus, també van ser un primer pas en l’expansió del negoci, que en aquella època se centrava en l’Estat espanyol.
Amb la dècada dels 90 s’introdueixen noves tècniques i materials sense oblidar l’essència de les figuretes de fang. És l’època en què l’empresa trasllada definitivament la seva fàbrica a Sant Esteve de ses Rovires, deixant els dies de fabricació a la ciutat comtal.
La fàbrica ocupa vuit treballadors i és on s’ubica la major part de l’activitat de l’empresa. Malgrat que les noves formes de producció Pessebres Puig refusa les noves modes experimentals que apareixen l’escena dels pessebre actual. Els artesans mantenen la seva línia clàssica, realista i sobria.
La botiga, que només obre de novembre a desembre, també serveix a la família per mesurar quines són les tendències de cada temporada
Actualment la botiga, amb més d’un miler de figuretes, de Pessebres Puig no és on es concentra el gruix més gran de beneficis, ja que està destinada a qui “vol comprar una cosa molt privada, molt, particular” assegura Puig.
La botiga que només obre de novembre a desembre també serveix a la família per mesurar quines són les tendències de cada temporada. Amb cada nou producte que introdueixen a la botiga sondegen les reaccions de la clientela i, si són positives, encarreguen la seva producció per a tota la seva clientela
Un negoci nacional i internacional
Pessebres Puig concentra la major part del seu negoci en el mercat estatal on s’ha anat obrint pas a través del tradicional boca-orella. “Participant en totes les fires d’Espanya la gent et va coneixent i demana els teus productes.
Si no pots accedir a depèn de quins llocs aleshores hi ha gent que s’ofereix com a representat dels teus productes” explica Francesc Puig.
Amb aquest treball de formiguetes s’han establert en el mercat nacional dels pessebres, on són unes de les principals empreses distribuïdores. “Els nostres productes són presents a les fires de Santa Llúcia, Espinelves, Girona, Manresa, Valls o on vulguis” confirma Puig.
També s’han consolidat en mercats internacionals com el de Baviera. En aquest Estat del sud-est d’Alemanya hi ha molta tradició de pessebre i els productes de fang d’estil realista de l’empresa catalana han estat molt ben rebuts pels bavaresos.
Però no només la venda traspassa fronteres, Pessebres Puig ha començat a produir en petites quantitats a la Xina, que treballen amb nous materials per als artesans com les resines.
“Per la nostra desgracia, que veníem a moltes de les botigues de Barcelona, ja han tancat gairebé totes perquè s’han jubilat o perquè els hi han apujat els lloguers”
El futur amb arrels tradicionals
Pessebres Puig roman com l’última botiga de pessebres de Barcelona. “Per la nostra desgracia, que veníem a moltes de les botigues de Barcelona, ja han tancat gairebé totes perquè s’han jubilat o perquè els hi han apujat els lloguers” lamenta Puig.
En el cas d’aquesta família pessebrera el local és propietat seva, fet que els ha permès mantenir-lo obert sense haver de patir per les pujades de lloguer.
Malgrat tot, el propietari del negoci assegura que la tradició del pessebre es va mantenint, però sí que ha vist un canvi en com es traspassa.
“Abans es treballava molt el pessebre a l’escola i ara passa de pares a fills” assegura Puig. Per a l’artesà, les tradicions s’estan perdent en alguns espais com l’escola i “per això molta gent quan entra a aquesta botiga es queden parats preguntant-se: Com pot existir una botiga així avui dia?”.
Segons Francesc Puig la clau està en l’especialització i en el seu cas la garantia d’èxit de quatre generacions entregades al pessebre.
Et recomanem:
