És possible viure la vida dels teus somnis en soledat? La resposta és que sí, i és més, hi ha gent que a banda d’aconseguir-ho acaba practicant la sologamia. I no és més que contraure matrimoni amb un mateix. Pot semblar enrevessat, però el que és cert és que es tracta d’una tendència que cada cop està més a l’alça. Fins al punt que en l’actualitat, el 25,2% dels habitatges a Espanya estan habitades per una sola persona. Segons estudis de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), es preveu que en els pròxims anys aquest percentatge augmenti considerablement.
Contingut
Ser feliç amb un mateix, l’objectiu de la sologamia
“Mai seré tan feliç amb ningú com ho sóc amb mi mateix”, una afirmació de Nello Ruggiero, un italià de quaranta anys que es va casar amb ell mateix. A l’esdeveniment no li faltava de res, invitats, discursos, regals i i tot allò del que disposa un casament tradicional incloent-hi l’anell. Ruggiero, però, no és l’únic cas de persona que conviu amb la sologamia. El 8 de juny del 2018, Nerea Moreno, de trenta-set anys, va decidir donar-se el “si vull” amb ella mateixa, rodejada de tota la família que la recolzava en la decisió.
Moreno, en declaracions als mitjans de comunicació, va assegurar que necessitava explicar al món sencer que s’estimava molt a si mateixa. Tot i això, va confessar també que al principi tenia certs dubtes sobre la sologamia, però que van desaparèixer ràpid després de fer un curs prematrimonial per aquests casos. També, al Brasil, el cas de Jussara Dutra va despertar l’interès mediàtic quan la dona de trenta-vuit anys es va casar amb ella mateixa. Així, va esdevenir com la primera persona sologama del Brasil. En aquest darrer cas, va ser la filla de la nuvia, de vint-i-un anys, qui va acompanyar a l’afortunada a l’altar matrimonial.
Opinió psicológica sobre la sologamia
Segons fonts psicològiques consultades per aquest mitjà, la sologamia podria ser una prova clara tant d’autoestima alta (persones que s’estimen i confien en si mateixes) com de baixa autoestima, (que vindria a ser tot el contrari). En aquest sentit, hi ha persones que amb el temps han descobert que no necessiten dependre de ningú per arribar a un grau de felicitat tan gran. Com el que s’aconsegueix en el moment en què trobes l’acompanyant ideal per passar la resta de la vida. D’altra banda, però, també hi hauria aquelles persones que davant la por de relacionar-se amb altres, decideixen recórrer a la sologamia. Convertint-la en aquest cas en una excusa per no establir cap mena de relació afectiva amb un altre individu.
A favor i en contra de casar-se amb un mateix
La sologamia ha despertat en parts iguals persones que la defenen i altres que s’oposen amb fermesa. Els primers asseguren que no hi ha res millor que estimar-se a un mateix i defenen que mentre no es perjudiqui un tercer, de la mateixa manera que es defenen els matrimonis entre persones d’un mateix sexe, també s’hauria d’acceptar la sologamia com una decisió que no comporti cap mena de debat sobre moralitat. D’altra banda, els retractors de la sologamia expliquen que el matrimoni només és possible quan hi intervenen dos individus, i si no es compleix aquest requisit, no pot ser considerat com a tal.
Et recomanem:
