És una realitat que no pots agradar tothom, de la mateixa manera que a tu tampoc t’agrada tothom. I no és una bona idea respondre a qui caus malament amb indiferència o antipatia. Hi ha una manera millor de comportar-te que, a més, no farà canviar la teva manera de ser.
També és veritat que moltes vegades ens precipitem i assumim massa ràpid que a algú no li caiem bé. Un cap atrafegat que no ens saluda pel passadís o que cada cop que ens veu es dirigeix a nosaltres de forma concisa i poc amable. Doncs potser és que va de bòlid o és un perfil de persona que va molt al gra i no va amb converses de pas. O l’amic d’una amiga que cada cop que coincidiu no us dirigeix més de tres paraules. Potser és tímid, se sent intimidat per tu o li ha arribat informació de segona mà i hi ha algun malentès circulant a l’aire que el fa caminar amb cautela quan ets al davant.
Abans de sentir que no caiem bé, cal plantejar-se què fa a l’altre comportar-se de manera determinada. Perquè pot no tenir res a veure amb tu. I saber-ho ens ajuda a deixar de caminar de puntetes com si estiguéssim caminant sobre closques d’ou. Perquè quan ho fem, és fàcil que deixem de comportar-nos amb la nostra naturalitat habitual i surtin actituds i comportaments per part nostra que no sabíem ni que els teníem a l’inventari.
Però i si de veritat li caic malament, com he de relacionar-me?
Tot i ser cert que no agradarem a tot ésser vivent, la realitat és que moltes vegades ens toca interactuar amb aquests “éssers” i cal saber fer-ho sense ficar-se en problemes i amb confiança en un mateix.
No canviïs la teva actitud per acomodar-te a la percepció de l’altre. Quan ja saps amb certesa que no li caus bé, pot ser que la teva tendència natural, en aquests casos, sigui tornar-li la jugada comportant-te amb la mateixa indiferència, antipatia o desvergonyiment amb què et tracta. I potser a tu no et cau ni malament ni bé, però no saps per què aquesta persona a tu no t’empassa. I ara ets a punt de caure al parany de pagar-lo amb la seva mateixa moneda.
Tu no ho faries, però et cal demostrar-li que t’has adonat i amb el teu canvi d’actitud pretens posar-li un límit. Però això no és cap límit. Per posar-li-ho hauries de parlar-li de forma assertiva. I potser estàs fent tot el contrari, posant-te al seu nivell. És més, li estàs donant poder per influir en el bon rotllo amb què havies arrencat el dia o la tranquil·litat amb què fluïes aquell matí. Per això es positiu no canviar la teva actitud en el moment i donar cap poder a ningú sobre com jo em sento o em relaciono amb algú. No el tracto com em tracta a mi. Tracta’l com a tu t’agradaria que et tractessin: amb cordialitat i respecte.
No compensis amb excés de simpatia. Una cosa clau per a mi, si no vull caure tampoc a la trampa de convertir-me en aquesta persona complaent d’abans. Perquè no es tracta de compensar la incomoditat del moment amb excés d’amabilitat, de gràcia o de simpatia, es tracta de passar per la conversa sense ficar-se en jardins que aboquin al conflicte.
I per evitar-ho, centra’t en qualsevol cosa que no sigui emocional. Escolta més que parlis i si hi ha alguna cosa a comentar, neutralitza les teves frases: “Vinc a veure’t per revisar l’informe…” Usant frases curtes i tot molt asèptic. I, en la mesura que sigui possible, limitant el temps d’interacció.