A primera vista, ningú diria que als voltants del Palau Reial de Pedralbes s’amaga una de les institucions més importants del sud d’Europa: el Barcelona Supercomputing Center. Creat l’any 2005, a l’interior del centre s’allotja el MareNostrum, un equipament de supercomputació que actualment viu un procés de transició cap a la seva cinquena versió.
La instal·lació del nou ordinador, que ha comptat amb un pressupost de 150 milions d’euros, es va iniciar a finals de l’any passat i la previsió és que s’inauguri a l’estiu. “La manera com es fa ciència ha canviat”, exposa Josep Maria Martorell, director associat del BSC.
El centre acull 800 treballadors, dels quals 650 formen part de 60 grups d’investigació. “La ciència sempre ha evolucionat a partir del plantejament d’una teoria i la seva experimentació, doncs ara tenim unes supercomputadores que treballen àmbits de gran complexitat i ens permeten simular la realitat”, resumeix Martorell a l’hora de visibilitzar el paper del MareNostrum.
Contingut
Posició de lideratge a Europa
Barcelona ha liderat recerques de gran transcendència com la vacuna contra la sida, noves teràpies del càncer o la producció d’energia. Sense cap voluntat presumptuosa, el físic manté com l’aterratge del MareNostrum V consolidarà la condició de centre de supercomputació més gran d’Europa.
L’accés a la màquina, per part dels investigadors, és gratuït sota competició. Qualsevol científic del continent pot presentar el seu projecte i, un cop validat a través d’un comitè d’experts, la persona té un termini aproximat de vuit setmanes per treballar amb la computadora.
“Un supercomputador és ni més ni menys que un centenar de processadors situats físicament al mateix lloc i connectats per una xarxa d’alta velocitat que permet fer grans càlculs matemàtics”, descriu Josep Maria Martorell. El MareNostrum actua en gran part de les disciplines científiques.
La ciència com antídot de la Barcelona del sol i platja
El gran públic certifica la capitalitat de Barcelona al sud d’Europa pel clima i la situació geogràfica. Lluny de demonitzar aquesta singularitat, el director associat del Barcelona Supercomputing assegura que “sense un projecte científic de primer nivell, ningú ve només pel clima o els atractius culturals”.
El 33% del personal del centre d’investigació i recerca procedeix de 55 països d’arreu del món. En paral·lel al MareNostrum 5, el BSC també acollirà els dos primers ordinadors quàntics de l’Estat. Aparells que han d’accelerar investigacions sobre aplicacions acadèmiques i la resolució de problemes complexos en l’ús de l’energia i el sector logístic.
Durant el període 2005-2020, la Generalitat ha fet una aportació directa de 55,6 milions d’euros pels projectes del Barcelona Supercomputing Center. El sector privat gaudeix d’un cert protagonisme, en el dia a dia del centre, amb una cinquantena de projectes que mouen uns 40 milions d’euros.
La lletra petita de l’impacte econòmic
“La missió fonamental de la recerca científica no és l’impacte econòmic immediat”, així justifica Martorell el fet que l’activitat del Barcelona Supercomputing Center no generi els tradicionals titulars de grans xifres als mitjans de comunicació i l’opinió pública.
A tall d’exemple, part del coneixement de la institució aterra a l’economia en forma d’11 startups participades. “Parlem de tecnologia profunda, software i hardware de primer nivell”, un cas que exemplifica el pes de la transferència de coneixement.
Cada any, el BSC acostuma a realitzar unes 150 contractacions que quan finalitzen la seva etapa, o bé segueixen la seva formació acadèmica o accedeixen al món laboral. “Introduïm personal d’alta qualificació i això és un factor que també cal tenir en compte”, conclou el dirigent.
La crisi dels materials com a punt d’inflexió
Els escenaris de futur, segons Martorell, passen “per unes màquines amb una majoria de tecnologia europea”. Una autonomia estratègica aplicada en camps com el xip. “No es tracta de renunciar a la resta de mercats, però si tenir una certa capacitat i enfortir tot el que envolta la propietat intel·lectual”, exclama el director associat del Barcelona Supercomputing.
Amb els ulls de Josep Maria Martorell, l’èxit de la futura recerca es podrà explicar a través de la medicina personalitzada, tots els processos vinculats a l’adaptació al canvi climàtic i els bessons digitals urbans. Aquest últim àmbit “ens permetrà simular les condicions de mobilitat o l’impacte de la contaminació a l’hora d’entendre el funcionament d’una ciutat”.
