Avui dimarts, a les 22.05, el programa “Sense ficció” de TV3 estrenarà “Maa-yiem, l’extraordinària història de Jordi Sabater Pi”, l’any en què es commemora el centenari del naixement del protagonista. Aquest documental, dirigit per Alfonso Par, reconstrueix la vida i els descobriments del primatòleg, etnògraf, etnòleg i naturalista Jordi Sabater Pi, més enllà de Floquet de Neu.
El documental recrea la tasca com a científic i divulgador de Jordi Sabater i Pi, amb imatges espectaculars dels paisatges de la selva de Guinea Equatorial i els primats que tant van fascinar el naturalista.
Jordi Sabater Pi va revolucionar els coneixements de l’evolució humana quan va descobrir que els ximpanzés fabricaven bastonets per succionar les termites a través dels nius. Però el seu nom es continua associant, només, a Floquet de Neu. Aquest documental reconstrueix la vida apassionant d’un científic autodidacte, expert mundial en l’estudi de primats, encara poc reconegut al seu país.
“Maa-yiem”, en fang, la llengua de l’ètnia majoritària de Guinea Equatorial, vol dir “no ho sé”, a i “maa-yiem” solia contestar un sorneguer Jordi Sabater Pi quan se li preguntava per què havia estat un perfecte desconegut al seu país: “Tanmateix, el que jo he fet no ho he fet per ser famós, ho he fet perquè m’agradava.”
Sabater Pi va viure en contacte permanent amb la natura i els animals a Guinea Equatorial durant 30 anys. I que qualificava “d’anècdota sense transcendència científica” haver trobat Floquet de Neu, “un nom que li van posar els americans i que no fa per a un goril·la. El trobo cursi”.
Expert mundial en etologia, Sabater Pi va treballar a les selves africanes en expedicions precàries que duraven mesos “en una època en què no hi havia ni gps ni cap dels instruments que hi ha ara. Llavors, fer treball de camp volia dir aïllar-te de tot, de la família, del món… Podies estar cinc o sis mesos sense tenir cap contacte amb ningú”, relata Montserrat Colell, alumna seva i doctora en Psicologia.
De les llargues hores d’observació pacient en queden els dibuixos i els quaderns de camp, convertits en autèntiques joies de la il·lustració científica.
Al zoo de Barcelona i professor a la Universitat
Jordi Sabater Pi va tornar a Catalunya el 1969 arran de la independència de Guinea Equatorial. Va treballar al Zoo de Barcelona, però li semblava que hi feina nosa. Li pesava la falta de reconeixement de la seva feina a causa de la seva falta de formació oficial.
Finalment es va doctorar i va poder donar classes de psicologia conductual a la universitat. Montserrat Colell, que va ser alumna seva, recorda les classes com “una autèntica meravella. No eren classes normals. Tot girava al voltant dels dibuixos a la pissarra i xerrades meravelloses sobre la seva experiència a l’Àfrica”. Sabater Pi es va convertir en un dels pares de la primatologia i va introduir l’etologia com a assignatura a les universitats d’arreu de l’estat espanyol.
“Pels científics anglosaxons era un ídol.” Serrallonga recorda que, quan arribaven científics a Barcelona, de seguida demanaven conèixer-lo.“En canvi, a qui s’ha atorgat el Premi Príncep d’Astúries és només a Jane Goodall. Molt merescut, però hauria d’haver estat compartit, perquè en Sabater Pi també se’l mereixia. La descoberta de la fabricació d’eines per part dels ximpanzés va ser simultània i la van fer en paral·lel.”
