Segons els informes de la Seguretat Social, Catalunya està entre les tres Comunitats Autònomes que més ha incrementat el número d’autònoms, en controvèrsia amb la baixada considerable que hi ha hagut a la resta de l’Estat espanyol.
Increment d’autònoms a Catalunya
Espanya és un dels països que mes sacrificis requereix, sobretot en termes d’impostos i taxes, on les despeses són molt elevades i en alguns casos desproporcionades. Aquesta és una de les raons per la qual, molt decideixen o no fer-se o deixar de ser autònom pels riscos que s’han de fer front.
En el cas de Catalunya però, no s’ha patit tant aquesta davallada a nivell estatal, ja que ha sigut una de les CC.AA. en què més ciutadans s’han inscrit en condició de treballador autònom, tot i que s’ha de dir que no ha sigut dels anys que més hi ha hagut en el territori català.
Cas contrari en l’agricultura
Ara bé, què passa amb l’agricultura? Pot semblar extrany, però els números afirmes que l’agricultura catalana és una de les excepcions que no han contribuit a augmentar aquest increment, ja que han baixat els cotitzans entorn l’11%.
De totes formes, sembla ser que realment no és que hagi baixat el número d’agricultors, sinó el que ha baixat són els que s’inscriuen en el registre. Això lògicament reforçaria la teoria, que hi ha alguns que prefereixen treballar sense estar inscrit i no cotitzar per la Seguretat Social, que afrontar les despeses i pagaments que s’ha d’efectuar per tenir aquesta condició laboral.
El que més preocupa és que tothom sap a què s’enfronta quan decideix treballar ‘en negre’ -com es coneix popularment- però tot i així, sembla que suposadament aquest hi ha hagut molts que ho han decidit fer. Si fos així, seria un aspecte preocupant, no només per la no cotització que es faria amb aquell buit a l’Administració Pública, sinó perquè l’Estat s’hauria de replantejar les condicions que es presenten i es requereixen.
Per altra banda, també cal dir (i seria mirar-ho de portes cap en dins), si aquest fet es deu a la poca predisposició dels nous agricultors que haurien d’entrar i decideixen no fer-ho. Aquest seria el clar cas en el que molt joves decideixen optar per altres feines, més que les agrícoles, en què també és cert que cada cop més són menys els que ho elegeixen. En aquest hipotètic cas, el problema seria intern, i la solució estaria en fomentar i millorar la formació i recaptació del jovent i nous agricultors, començant per millorar les condicions laborals…
