L’antic forn centenari de Vallvidrera, que va abaixar la persiana fa dos anys, ha renascut com un obrador de pastisseria i brioxeria que aposta per recuperar elaboracions tradicionals i fer un recorregut gastronòmic pel territori a través de productes locals. La Lola Serrat, de la gelateria Uaala!, i l’apicultor Eric Barbero han tornat a unir esforços per crear un pastís de formatge endolcit amb mel de Collserola, una proposta completament km 0.
El projecte es guia per una idea clara de sostenibilitat: créixer de manera moderada, aprofitar els excedents dels pagesos de la zona i donar valor a allò que és proper. Ja han experimentat amb dolços com el cheesecake o el pastís de flor de saüc, i també han incorporat producte hortícola amb una coca de tomàquets Mandó. A partir de setembre, volen ampliar l’oferta amb pastissos de remolatxa, quiches de verdures, magdalenes i pastissets elaborats amb fruites de temporada.
Contingut
Un obrador amb memòria
El forn Vallvidrera el porta l’Elena Robles, la fornera una fornera de tota la vida que manté aquest establiment fundat a principis del segle XX. El record d’aquell espai i del seu ofici forma part de la nova etapa del local.
D’on ve el pastís de formatge?
Cada 30 de juliol es commemora el Dia Mundial del Cheesecake, unes de les postres més antigues que es coneixen. La seva història es remunta a l’illa grega de Samos cap al 2000 aC, on s’elaborava com a aliment energètic per als participants dels Jocs Olímpics, amb una barreja senzilla de mel, formatge i farina. Amb el temps, la recepta va passar per Roma i per diferents regions europees fins a arribar als Estats Units. Allà, el 1928, l’ús del formatge crema Philadelphia va donar lloc a la famosa versió novaiorquesa. Avui, el pastís de formatge és una de les postres més versàtils del món i un exemple clar de fins on pot arribar la creativitat culinària.
